Revisió del 08:02, 18 nov 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.884 edits m bot: -l'area +l'àrea ← Edició anterior		Revisió del 16:01, 18 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 5: === ''La Casa dels Acaja'' === Al començament de l'I segle adC., el lloc és ocupat per una porta en els murs romans que donava pas al ''[[decumanus]]'' ''maximus'' d'Augusta Taurinorum (que en convertirà en Torí). Dues de les torres, encara que reconstituïdes, testifiquen aquest edifici inicial. Després de la caiguda de l'imperi romà occidental, la porta és utilitzada com a baluard en la defensa de la ciutat El lloc esdevé més endavant una possessió dels Savoia-Acaja, una branca secundària de la [[Dinastia Savoia\|casa de Savoia]], que l'engrandeix com a castell al segle XIV. Un segle més tard, Ludovico de Savoia-Acaja l'estén en planta quadrada amb un pati interior, un pòrtic i una torre rodona en cadascun dels quatre angles.<ref>Longhi Andrea, ''Materiali per una storia dell'archeologia urbana: l'àrea del Castello di Torino, 1831-1937'', Storia urbana : rivista di studi sulle trasformazioni della città e del territorio in età moderna. Fascicolo 1, 2001, Milano : Franco Angeli, 2001.</ref> Línia 13: Després de la desaparició del llinatge Acaja l'any 1418, el castell esdevé la residència dels convidats dels Savoia L'any 1637, la regent del duc [[Carles Manuel II de Savoia]], [[Cristina de França]], el va escollir com la seva residència personal. Demana la cobertura del patí i una millora dels pisos interiors === ''El Palau Madama'' === Seixanta anys després, una altra regenta, [[Maria Joana Baptista de Savoia]], va viure al palau, donant així definitivament el sobrenom de ''Madama.'' Encarrega un palau barroc de pedra blanca a l'arquitecte [[Filippo Juvara]], però els treballs es limitaran a la façana, construïda entre 1718 i 1721, enganxada sobre l'edifici medieval. La façana protegeix una escala monumental que caracteritza la monumentalitat i la magnificència dels interiors dels palaus [[Barroc\|barrocs]]. El palau més endavant té altres funcions : quarter general del proveïment de les tropes napoleòniques; al [[segle XIX]] el rei [[Carles Albert I de Sardenya\|Carles-Albert de Sardenya]] hi posa la seu de la pinacoteca reial, i més tard, el senat del parlament de Sardenya i l'alta cort. Des de 1934, acull el museu d'antiguitats de la ciutat, el ''Museo Civico de Arte Antica''<ref>{{Ref-web\|títol=Residenze Reali - Palazzo Madama\|url=http://www.residenzereali.it/index.php/it/residenze-reali-del-piemonte/palazzo-madama?highlight=WyJtYWRhbWEiXQ==\|consulta=2019-11-15}}</ref><ref>Maria Grazia Vinardi, ''Note sul restauro delle residenze sabaude nelle celebrazioni del primo centenario dell'Unità d'Italia (1961)'', Storia urbana : rivista di studi sulle trasformazioni della città e del territorio in età moderna : 132 133, 3 4, 2011 (Milano : Franco Angeli, 2011).</ref> (que conté peces del Pakistan).<gallery> Fitxer:Torino-palazzo madama.jpg\|Façana Fitxer:Palazzo madama retro.jpg\|El castell medieval, vista posterior de l'edifici

Palau Madama: diferència entre les revisions