Panzerfaust: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 22:
*''' Panzerfaust 60: '''model 30 modificat, de construcció més reeixida i més segur. La mira estava graduada per a tres distàncies: 30, 60 i 80 [[Metre|m.]] Era capaç de perforar fins a 200 mm d'acer amb un angle d'inclinació de 30 º. A partir d'aquest model, el tub de llançament, que en els tipus anteriors era un sol ús, es recuperava per construir noves armes. Aquesta va ser la versió més comuna, i la producció va començar a l'agost, [[1944]]. Tenia un abast pràctic de 60 metres de muda, encara que amb una velocitat màxima de 45 metres per segon, el Cap de Guerra necessitaria un terç de segon per aconseguir un tanc en aquest rang. Per assimilar la major velocitat, el diàmetre del tub es va incrementar a 5 cm i es van usar 134 g de propelent. També tenia un millor mecanisme de visió i gallet. L'arma pesava ara 06/01 kg. Podria derrotar 200mm d'armadura.
 
*''' Panzerfaust 100: '''preparat per a un llançament a 50, 100 i 150 m, era capaç de destruir qualsevol carro enemic en un radi de 80 [[Metre|m.]] De poc més d'1 m de longitud. Aquesta va ser la versió final. Es van produir grans quantitats, des de novembre [[1944]] d'ara endavant. Tenia una autonomia nominal màxima de 100 metres. 190 g de propelent empalmen l'ogiva a 60 metres per segon des d'un tub de 6 cm de diàmetre. La mira tenia orificis per 30, 60, 80 i 150 metres, i tenia pintura lluminosa per facilitar el comptatge fins a la correcta en la foscor. Aquesta versió pesava 6 kg i podia penetrar 220 mm d'armadura.
 
*''' Panzerfaust 150: '''la versió més perfeccionada. Es va començar a distribuir entre les tropes al març de 1945. El tub era reutilitzable per a 10 trets. El Panzerfaust 150 es va implementar en nombres limitats prop del final de la guerra, i va ser un disseny molt modificat. Tenia la mateixa quantitat de propelent que el Panzerfaust 100, però un nou disseny de Warhead i el propulsor de dues etapes d'ignició li van donar una major velocitat de 85 metres per segon, i van augmentar la penetració d'armadura. Estava destinat a ser reciclat fins a deu preses, i la producció va començar al març [[1945]], dos mesos abans del final de la guerra.