|related = [[brannovices]], [[diablintes]] i [[eburovices]]
}}
Els '''cenòmans'''<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre VII, LXXV.3|pag=71}}</ref> (llatí ''Cenomani'') foren un poble de la [[Gàl·lia Cèltica]]. Vivien a l'est dels [[carnuts]] entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]], a la regiózona del [[Maine (França)|Maine]]. La seva capital fou, segons [[Ptolemeu]], Vindinum. Es van unir a [[Vercingetòrix]] el [[52 aC]] i van enviar cinc mil homesguerrers a [[Alèsia]]. [[Juli Cèsar]] els anomena ''Aulerci Cenomani''.
== A la Gàl·lia Cisalpina ==
Un altre grup de cenòmans vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Màntua]].
Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC: expulsantn'expulsaren els etruscs i establint-ses'establiren als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[bois]] van combatre Roma, els cenòmans i els [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homessoldats. També van romandre lleials quan [[Anníbal]] vaentrà envaira Itàlia i vanel combatrecombateren a [[Trèbia]]. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar ([[200 aC]]) i l'any següent es van unirs'ajuntaren als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla en laquè qualcapturaren es capturà alel cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].,<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 |isbn=}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El [[49 aC]] van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]].
