Cenòmans

No s'ha de confondre amb Cenimagnes ni amb Segobriges.

Els cenòmans[1] (llatí Cenomani) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira, a la zona del Maine. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingetòrix el 52 aC i van enviar cinc mil guerrers a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani.

Infotaula de grup humàCenòmans
Plan des peuples gaulois.svg
Situació dels cenòmans prop d'Armòrica
Tipustribu
Part deaulercs
Grups relacionatsbrannovices, diablintes i eburovices
Geografia
Originari deGàl·lia Cèltica Modifica el valor a Wikidata

A la Gàl·lia CisalpinaModifica

Un altre grup de cenòmans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Màntua.

Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC: n'expulsaren els etruscs i s'establiren als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, els cenòmans i els vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També van romandre lleials quan Anníbal entrà a Itàlia i el combateren a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent s'ajuntaren als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en què capturaren el cartaginès Amílcar,[2] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.

ReferènciesModifica

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.