Vercingètorix
Vercingètorix[1] (millor que Vercingetòrix)[2][3] o Vergèntorix[4] (llatí: Vercingĕtŏrīx,[5][6] 'cap dels grans guerrers' en gal; cap al 80 aC - Roma, 46 aC) fou el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels part romans. La tradició diu que va federar els pobles gals i els seus caps per a dirigir la resistència contra els romans de Juli Cèsar. No obstant això, després de la derrota a la batalla d'Alèsia, no va assolir expulsar els exèrcits romans, i finalment capitulà el 52 aC.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 80 aC Gàl·lia |
| Mort | 46 aC (33/34 anys) Roma |
| Causa de mort | Pena de mort (Garrot vil ) |
| Activitat | |
| Ocupació | cap tribal, militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de les Gàl·lies |
| Família | |
| Pare | Celtill |
 | |
Els documents històrics que testimonien la seva vida són escassos i subjectes a una àmplia crítica, atès que tots foren escrits per romans que van lluitar en la invasió. Vercingètorix és conegut sobretot pels comentaris que en va fer Juli Cèsar després de la seva victòria d'Alèsia, a Bibracte, sobre el Mont Beuvray, on va passar l'hivern, en els seus Comentaris de la Guerra de les Gàl·lies.
Els primers anys de la seva vida modifica
El seu nom modifica
Ja l'historiador romà Florus diu que el seu nom significava 'el rei dels grans guerrers'. Efectivament, en gal wer és una forma de superlatiu, kingeto fa referència a la figura del guerrer, i el sufix rix és l'equivalent cèltic del rex llatí. El sufix rix, de fet, és utilitzat amb nombrosos personatges gals. Així doncs, Vercingetorix podria ser més aviat un títol, i no pas un nom propi, que significaria 'rei molt poderós' o 'gran rei guerrer'. Això podria significar que hi hagué diversos reis que reberen aquest títol en la història gal·la, cosa que explicaria l'abundància relativa i la repartició de monedes gal·les que durien aquesta inscripció.
Sembla, no obstant això, que el Vercingètorix que participà en la resistència contra Cèsar realment dugué aquest nom d'abans que rebés la responsabilitat de líder.
Els seus orígens i els inicis del conflicte modifica
No se sap la data de naixement de Vercingètorix, prop del poble gal de Nemossos (prop de l'actual Clarmont d'Alvèrnia, Alvèrnia), era fill de Celtil·le, Rei dels Arverns, un dels més poderosos pobles gals tradicionalment oposats a Roma. En aquella època la Gàl·lia Cisalpina i la Narbonense estaven sota dominació romana. Aquitània, Bèlgica i la Cèltica (categorització grecoromana completament estranya a les diverses nacions gal·les) eren territoris on residien pobles gals de diversa importància i no eren sotmesos encara a l'autoritat de Roma. Els helvecis jugarien un paper determinant en el començament de la Guerra de les Gàl·lies, en desencadenar una migració ("forçada" per la pressió germànica creixent) cap a Saintonge després d'haver cremat les seves terres, sota el comandament del rei Orgetorix.
D'aprenent a adversari de Juli Cèsar modifica
Cap al 58 aC, Vercingètorix era un jove aristòcrata quan Juli Cèsar, prenent com pretext la migració dels helvecis, va envair la Gàl·lia al capdavant de les legions romanes per a obligar-los a relacionar-se amb Roma. No obstant això l'objectiu de Juli Cèsar era sotmetre les tribus gal·les per mitjà dels seus caps a l'autoritat de Roma, i d'aquesta forma augmentar la seva glòria i confiscar les seves llegendàries riqueses per a engreixar el seu patrimoni personal. Celtil·le, rei del poble dels arverns, va intentar reprendre el cap del "partit antiromà" a la Gàl·lia, però va ser capturat i executat pel procònsol romà. El seu fill Vercingètorix probablement va entrar en aquest moment en els cantons militars (conturbenales) de Cèsar, qui li va ensenyar els mètodes de guerra que empraven els romans a canvi de la seva cooperació, els seus coneixements del país i de les pràctiques de la Gàl·lia. En el 52 aC, Vercingètorix va ser dit adulescens per Cèsar, el que significa que tenia llavors un poc menys de 31 anys (edat a la qual la persona es torna realment adulta a Roma i on pot sol·licitar les primeres magistratures del cursus honorum). Volent treure profit del lleuger inconvenient que va constituir per a Cèsar la retirada de Britànnia (Gran Bretanya actual) i del descontentament que llavors s'incubava a una Gàl·lia cansada per l'esforç de tants anys de guerra, Vercingètorix es va decidir a reprendre la torxa del seu pare. Va prendre el poder dels arverns per la força, i es va imposar com cap del "partit antiromà", particularment gràcies a la seva notable oratòria, art benvolgut tant pels gals com pels romans que el van escoltar i en poc temps va aconseguir el suport dels sènons, parisis, píctons, cadurcs, turons, aulercs, lemovices, andecaus i totes les tribus que van habitar la costa de l'Atlàntic.[7] Va organitzar la resistència portant a terme una guerra d'escamots (que a la Gàl·lia es podia realitzar excel·lentment) i va aconseguir federar el major nombre possible de tribus gal·les per a lluitar contra Juli Cèsar.
La Guerra de les Gàl·lies modifica
Durant el Concili del bosc de Carnuts es proclamà l'aixecament general de la Gàl·lia, on Vercingètorix va rebre la confiança i el suport dels caps gals (reis i aristòcrates) i on s'imposa ràpidament com la persona amb més condicions per a dur endavant la coalició (a causa del seu coneixement de les tècniques de guerra gal·les i romanes). No obstant això, en tornar a la seva ciutat natal de Nemossos per a reivindicar el seu títol de cap per dret filial, es topà amb l'oligarquia arverna (que el seu pare havia afavorit per a instal·lar un poder personal "a l'antiga" en el lloc), i amb el seu oncle patern Gobannitio al capdavant. Aquest probablement havia estat el responsable de l'execució del pare de Vercingètorix, raó per la qual l'expulsà de la ciutat.
En quatre anys de guerres incessants, Cèsar havia conquistat, per a la república de Roma, a l'oest, més territoris que no pas Gneu Pompeu Magne a l'est. Però tot just es va retirar Cèsar cap a la Gàl·lia Cisalpina, els belgues es van revoltar el 53 aC i a l'any següent, la Gàl·lia es va sublevar en massa, acabdillada per Vercingètorix, que desitjava una nació lliure i unida. Al gener de l'any 52 aC, havent pres les armes contra Cèsar, intenta imposar-se als hedus (poble gal de Saona i Loira, aliats dels romans) i inspirà una unió dels pobles del centre i de l'est de la Gàl·lia contra el procònsol. En comptes de presentar batalla campal als romans, la superioritat militar dels quals en tàctica i en armament els feia pràcticament invencibles, els va esgotar abans del cop decisiu. Quan César anava a atacar-lo, el rebel es va retirar lentament, incendiant i arrasant, al seu pas, els llogarrets i els camps. Així, allunyava cada vegada més als seus enemics de les seves bases d'operacions, i dificultava el seu proveïment. Però Juli César va prendre la ciutat d'Avaricum (Bourges) que no havia estat cremada, per a després marxar sobre Gergòvia. Tal com es descriu als Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar, Roma havia assegurat el seu domini sobre les tribus celtes més enllà de la Província Narbonensis (a l'actual Provença) a través d'una estratègia de «divideix i venceràs». Vercingètorix hàbilment va unificar les tribus, va adoptar la política de retirar-se cap a fortificacions naturals i va emprar d'una forma simple la tècnica de la terra cremada, cremant ciutats per a evitar que els romans poguessin viure dels productes locals. No obstant això el talent i la intel·ligència estratègica de Juli César li va permetre als romans triomfar contra la coalició gal·la, ja que gràcies als pactes que va realitzar amb algunes tribus gal·les per a atacar a unes altres, es va fer de l'ajuda logística dels pobles gals boii, remi (Reims), i dels hedus que des de feia temps eren reticents a sotmetre's al cap arvern.
El setge d'Alèsia modifica
La lluita de les legions republicanes romanes liderades per Gai Juli Cèsar contra el poble gal fou molt dura. Entre les victòries de Cèsar s'hi compten la presa de la ciutat d'Avaricum (Bourges) seguida de l'extermini de 40.000 dels seus habitants (les dones joves i els nens van ser enviats com a esclaus a Roma). Així el romà, al cap de dotze mesos, va assetjar Vercingètorix en l'oppidum d'Alèsia. Els gals van reunir -segons les fonts romanes- un exèrcit de més de 200.000 homes, que van atacar els assetjadors (entre els quals hi havia germànics aliats de Roma contra els gals, genets ubis, de l'Alemanya central muntats amb cavalls de la tribu aliada dels rems, de l'est de la Gàl·lia Comata) estavellant-se contra el fort sistema de fortificacions romanes, que en aquest succés particular tenia la forma de doble anell que envoltava a la ciutat, amb un mur interior per a contenir la guarnición auverna i un perímetre defensiu exterior per a protegir-se dels atacs externs. L'exèrcit gal va ser derrotat i Alèsia hagué de rendir-se per fam. Com que els seus companys es van negar a matar-lo, Vercingètorix va vestir el seu més rica armadura, va muntar el seu cavall de batalla, va anar fins al campament de Cèsar, i va llançar als peus del romà la seva espasa, el seu casc i la seva llança, en senyal de rendició. Va ser empresonat al Tullianum de Roma durant cinc anys, abans de ser exposat públicament.
Teories sobre la mort de Vercingètorix modifica
Juli Cèsar va dur Vercingètorix com a trofeu de la seva llarga campanya militar a la Gàl·lia, per a exhibir-lo en el seu triomf a Roma. Hi ha dues teories sobre la seva mort: la primera és que morís escanyat poc després de la victòria de César en 46 aC; una segona teoria, basada en una llegenda, afirma que va ser decapitat pels romans. El cas és que Juli César va respectar la vida del seu captiu, a qui va enviar a Roma on va estar cinc anys en la Presó Mamertina fins que el va fer desfilar en el seu seguici de triomfador. Cèsar, que havia estat cruel en la repressió, després -i amb la intenció d'obtenir el poder absolut de Roma- va intentar guanyar-se la voluntat dels gals derrotats mitjançant una política de control relativament benigna, consolidant així la dominació romana a la Gàl·lia (51 aC).
Referències modifica
- ↑ Alberich i Mariné, Joan [et al.].. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, 1994, p. 192. ISBN 84-7809-720-1.
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, IV.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 18. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ «Vercingetòrix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alberich i Ros, 1993, p. 123.
- ↑ «Vercingetorix - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, IV.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 18. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vercingètorix |
- Alberich, J.; Ros, M. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 9788477392255.