Georges Bordonove

escriptor francès

Georges Bordonove, (Enghien-les-Bains (Seine-et-Oise), 25 de maig de 1920 - Antony (Hauts-de-Seine), 16 de març de 2007) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres d'història popular per al públic en general.

Infotaula de personaGeorges Bordonove
Biografia
Naixement25 maig 1920 Modifica el valor a Wikidata
Enghien-les-Bains (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Antony (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de França Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
Obra
Obres destacables
Premis

BiografiaModifica

Va rebre diversos premis literaris, com els de l'Acadèmia Francesa per la novel·la Les Quatre Cavaliers i per l'estudi històric Les Marins de l'an II. Va ser membre del Comitè de Suport a l'associació L'Unité capétienne.[nt 1]

Bordonove va ser un escriptor prolífic que va donar el públic en general novel·les històriques i narratives històriques. Biografies, com les dels reis de França, que es caracteritzen per capítols curts i densos, rics en detalls, incloent l'acumulació de noms que poden ser confusos i de vegades diàlegs en francès antic (amb traduccions), però amb evident simpatia per al subjecte, el desig de donar una imatge completa de la seva vida i pensament, juntament amb un humor astut.[1][nt 2]

Està enterrat al cementiri de Le Château-d'Oléron, a l'illa d'Oléron.

ObresModifica

Història de FrançaModifica

Altres obres històriquesModifica

  • Vercingetòrix, 1959 (reedicions 1978 i 1997)
  • Gilles de Rais, 1961 (reedició col. « Bibliothèque infernale », 2001)
  • Les Templiers, 1963 (reedició 1977)
  • La Guerre de Vendée, 1964
  • Les Rois fous de Bavière, 1964
  • Le Roman du Mont Saint-Michel, douze siècles de foi, d'art et d'histoire, 1966
  • Prestiges de la Vendée, col. « Histoire et terroirs », 1968
  • La Guerre de Six Cents Ans, 1971
  • Mandrin, 1971
  • Histoire du Poitou, 1973
  • Le Naufrage de « La Méduse », col. « Les Ombres de l'histoire », 1973
  • Les Marins de l'an II, 1974
  • Grands mystères et drames de la mer, 1975
  • Foucquet, coupable ou victime ?, 1976 (diverses reedicions)
  • Jacques Cœur et son temps, 1977
  • Histoire secrète de Paris, 1980. 2 volums.
  • Emile Mangenot (1910-1991), 1991
  • col. « La Vie quotidienne »
  • La Vie quotidienne en Vendée pendant la Révolution, 1974
  • La Vie quotidienne des Templiers au XIII siècle, 1975
  • La Vie quotidienne de Napoléon en route vers Sainte-Hélène, 1977

AssaigModifica

  • Henry de Montherlant, assaig seguit de textos escollits i d'un fragment de Port-Royal d'Henry de Montherlant, col. « Classiques du XX siècle », 1954
  • Molière génial et familier, 1967 (reedició 2003, sota el títol de Molière)
  • Molière, obra en col·laboració, 1976

Novel·laModifica

  • La Caste, 1952 (reedició en llibre de butxaca, 1993) — Forma amb Les Armes à la main i Chien de feu un tríptic que narra la vida de la família de Chablun als segles xviii i xix a la seva propietat de Puy-Chablun.
  • Pavane pour un enfant, 1953 (reedició 1996])
  • Les Armes à la main, 1955 (reedició col. « Les Dames du lac », 1993)
  • Le Bûcher, 1957 (reedició, 1990)
  • Deux cents chevaux dorés, 1958 (reedició, 1992) - Premi dels Llibreters 1959
  • L'Enterrement du comte d'Orgaz, 1959 (reedició, 1999, amb el títol L'Infante de Tolède : l'Enterrement du comte d'Orgaz)
  • Les Tentations, 1960
  • Requiem pour Gilles, 1961
  • Les Quatre cavaliers, 1962
  • Chien de feu, 1963 (diverses reedicions amb el títol Le vieil homme et le loup, 1985 i 2011) Premi Bretanya 1963
  • Les Atlantes, 1965 (reedició en llibre de butxaca, 1972)
  • Les Lances de Jérusalem, 1966 (reedició 1994)
  • La Toccata, 1968
  • Guillaume le Conquérant, 1970, col. « Plein vent »
  • Le Chevalier du Landreau, 1970
  • Le Dernier Chouan, 1976 (reedició 2000)
  • Les Survivants de l'Atlantide, 1995

Altres obresModifica

  • Mémories de chat, 2002

DistincionsModifica

NotesModifica

  1. L'associació per a la Unitat dels Capets te com a finalitat reunir totes les persones respectuoses amb la tradició reial francesa que desitgin donar testimoni de respecte i solidaritat a tots els prínceps de la Dinastia Capet. Des de l'any 1994 atorga els premis literaris Prix Hugues-Capet.
  2. Gauthier Eliane, ressenya de « Les Lances de Jérusalem », L'Express, 30 juny 1994 : Agraïm ... el rigor aportat als petits detalls i l'evocació d'un llenguatge d'època del qual l'autor ha sabut plasmar-ne el sabor.
  3. El Prix Goncourt és un premi literari francès que recompensa escriptors que escriuen en francès, creat pel testament d'Edmond de Goncourt el 1896.
  4. El Prix des Libraires és un premi literari que anualment s'atorga a una novel·la escrita en francès. Existeix des del 1955.
  5. El Prix Bretange es va crear a l'any 1961, i cada any premia un autor d'origen bretó o simpatitzant amb la Bretanya. Des de l'any 2001 s'anomena Prix Breizh.

ReferènciesModifica

  1. Lamia El-Saad, «Georges Bordonove, le marathonien des rois», L'Orient Littéraire 87, Septembre 2013