Portal de Mar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 3:
El '''Portal de Mar''' era un dels deu [[Portal (arquitectura)|portals]] del [[muralla medieval i moderna de Barcelona|segon recinte emmurallat de Barcelona]]. Aquesta obria la ciutat al sector marítim i per antonomàsia al [[Port de Barcelona]] donant accés al [[Pla de Palau (Barcelona)|Pla de Palau]] centre econòmic i administratiu de la [[Barcelona]] dels segles XIII al XIX. Per bé que hom anomena també Porta de Mar a l'antiga porta d'aquest recinte a la [[muralla romana de Barcelona]] a la Baixada de la Presó (avui dia la Baixada de la Llibreteria, entre la [[plaça de Sant Jaume]] i la [[Via Laietana]]).
Finalitzat el tancament del segon recinte de muralles de Barcelona a mitjans del segle XVI s'inicià la construcció d'un portal entre els baluards de [[Baluard de Sant Ramon|Sant Ramon]] i de [[Baluard de Migdia|Migdia]]. El [[1544]] s'obria la Porta del Mar una mica més al nord però proper al Baluard de Sant Ramon gairebé davant d'on avui dia hi ha la [[Llotja de Mar]]. Pi i Arimon esmenta una inscripció lapidària que afirma que ell mateix veié, transcrigué i interpretà. En aquesta inscripció s'esmenta que eren [[Consell de Cent|consellers]] Miquel Despalau, Francesc Amat, Joan Miquel Bellafilla, Joan Ferran i Jaume Gomis i "obrers" el [[cavaller]] Benet de Sorts i el [[notari]] Francesc Gual. El [[1555]] sota la direcció dels obrers de la ciutat Joan Puig de Pons i Antic Salvany, s'inicià la construcció d'un nou Portal de Mar, a l'est de l'anterior davant del Pla de Palau, i el [[1715]] degut a la puixança del [[comerç]] s'obrí una segona porta al costat d'aquesta, destinant-se aquesta per a la sortida i la primera per a l'entrada a la ciutat. Aquestes foren derruïdes el [[1822]] per a bastir-ne unes de noves, segons un pla de remodelació urbanística del Pla de Palau, tanmateix el projecte de reforma es paralitzà fins al 30 de novembre de [[1833]] quan s'obtingué l'aprovació reial, i el 13 de febrer de [[1834]] es començà a derruir la muralla antiga segons el pla de remodelació.<ref name="PiArimon">{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Pi y Arimón | nom1 =Andrés Avelino| enllaçautor1 = Andreu Avel·lí Pi i Arimon|
Entre 1844 i 1848 es va construir un monumental pòrtic d'accés a [[la Barceloneta]] des del Pla de Palau, obra de [[Josep Massanès i Mestres]]. D'estil eclèctic, barrejava elements clàssics, gòtics i orientals, i estava format per una porta amb quatre columnes [[Ordre jònic|jòniques]], [[frontó (arquitectura)|frontó]] esglaonat i [[cúpula]], mentre que en els laterals se situaven uns monumentals [[arc de ferradura|arcs de ferradura]] ultrapassats recolzats sobre dobles columnes. Va ser enderrocat el 1859. <ref>{{ref-llibre|cognom = Fontbona|nom = Francesc|enllaçautor = Francesc Fontbona de Vallescar|títol = Història de l'art català VI. Del neoclassicisme a la Restauració 1808-1888|pàgines = 76-77
== Referències ==
| |||