Bahçesaray (Van): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia
Cap resum de modificació
Línia 4:
'''Moxoene''' fou una regió d'Armènia dins l'[[Imperi Persa]] que fou cedida a l'Imperi romà el [[298]] junt amb les regions d'[[Arzanene]], [[Ingilene]], [[Zabdicene]], i ([[Gordiene]]), pel rei part Nersès I. Tenia un senyor territorial. Estava al sud del [[llac Van]] i al nord de la Gordiene. Els armenis l'anomenaven Mokq. En temps de Shapur II de Pèrsia, vers el [[363]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Milman |nom=H.H. |títol=The History of the Decline and Fall of the Roman Empire |volum=vol.2 |url= https://books.google.es/books?id=RmsPAAAAYAAJ&pg=PP11&dq=363+treaty+roman+tigris&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjxnI-xgOPLAhXK8RQKHZYbCLwQ6AEINjAC#v=onepage&q=363%20treaty%20roman%20tigris&f=false |llengua=anglès | editorial=Harper & Brothers |data=1845 |pàgines=72 |isbn=}}</ref> va tornar al seu domini i va quedar a la Persarmènia a la partició del [[387]]. A finals del {{segle|IV}} els perses van enderrocar al senyor Suran, que s'havia revoltat però que més tard va recuperar el poder. La part oriental constituïa la província d'[[Aliovit]]. La ciutat principal era Mokq, al nord de la regió i al sud-oest de [[Malazgird]], i els seus districtes eren: Arvenitz Tzor, Ishots Gavar, Miusishair, Ishair, Arkayi Gavar, Mokq, Djermadzorq, Arandznaq, Argastovit.
 
Fou regida per una família armènia, els Mokqatsi dels que alguns membres del {{segle|V}} són coneguts: Sura (vers el [[390]] quan la família fou eliminada temporalment del poder), Atom (vers [[415]]), Artak (vers [[445]]) i Ohan (vers [[480]]). Un Vardik governava vers el [[640]]. A la segona meitat del {{segle|VII}} estava sota control del governador musulmà d'Armènia, i grups àrabs es van establir a la vora del llac Van, però no a Mokq. Probablement la dinastia es va extingir al segle VII i llavors va passar als Bagràtides (en temps del príncep Ashot I Msaker) però d'aquesta època no se sap gairebé res. Quan l'ostikan [[Yusuf ben Abu Said ben Marwazi]] ([[851]]-[[852]]) va assolar el Taron i regions adjacents els seus habitants es van refugiar a Mokq, que llavors posseïa [[Sembat I Ablabas]] Bagratuní, fidel al Califa, però que fou empresonat el [[854]]. Més tard apareix en mans d'un Sembat Bagratuní, que se suposa era un dels seus fills (i per tant germà del rei [[Ashot I el gran]]), i vers el [[880]] de MushelMuixel Bagratuní, fill d'aquest Sembat, a qui pretenia arrabassar-lo un dels tres prínceps de Vaspurakan, que havia rebut el seu principat "i tot el que pogués obtenir a Mokq".
 
Després va venir la guerra amb Gurguèn de Mardastan, que havia atacat Vaspurakan però es va fer la pau i es va retirar als seus feus, amb residència a la fortalesa de Kanguar, i seguidament es va dedicar a fer la guerra a MushelMuixel que va morir en combat (vers 896), però com que Gurguèn va morir poc després de la caiguda d'un cavall (vers 897), Mokq va conservar la dinastia, ja que MushelMuixel fou succeït pel seu fill GrigorGregori.
 
Durant gairebé tot el {{segle|IX}} fou territori sotmès als ostikans de Dvin, i des del [[885]] al rei AshotAixot I el granGran i els seus successors.
 
No torna a aparèixer fins al [[975]] quan governava un príncep de nom Zaphranik i filiació desconeguda, que es va oposar sense èxit al domini romà d'Orient. Amb la derrota de Bardas Skleros el 978 la regió va passar a domini romà d'Orient.
Línia 14:
== Prínceps bagràtides de Mokq ==
*Sembat Bagratuní v. 854-880
*MushelMuixel Bagratuní v. 880-896
*GrigorGregori Bagratuní 896-vers 918.
*Desconeguts 918-v. 970
*Zaphranik vers 975