Punt de compensació de la llum: diferència entre les revisions

En termes d'assimilació fotosintètica, al punt de compensació, l'assimilació neta de diòxid de carboni és zero. Les fulles alliberen CO₂ per [[fotorespiració]] i la respiració diària, però el CO₂ també es converteix en carbohidrats per la fotosíntesi. Per tant, l'assimilació és la diferència en la taxa d'aquests processos. A una pressió parcial normal de CO₂ (338[[Bar (unitat)|mbar]] el 1980), hi ha una irradiació a la qual l'assimilació neta de CO₂ és zero. Per exemple, a primera hora del matí i al final del vespre, es pot aribar al punt de compensació a mesura que l'activitat fotosintètica disminueix i la respiració s'incrementa. Per tant, la pressió parcial de CO₂ en el punt de compensació, també conegut com a gamma, és una funció de la irradiació. La dependència de la irradiació del punt de compensació s'explica per la concentració de [[ribulosa-1,5-bisfosfat|RuBP]]. Quan l'acceptor ribulosa-1,5-bisfosfat està en concentració saturada, gamma és independent de la irradiació. A concentracions de diòxid de carboni més altes, la taxa de fotosíntesi és més alta, mentre que a baixes concentracions de CO₂, la fotorespiració és més alta.<ref>{{cite book|last=O.L|first=Lang|title=Physiological plat ecology II,water relations and carbon assimilation|publisher=Springer-Verlag|location=New York|pages=556–558}}</ref>

Cada tipus de planta té un punt de compensació de la llum diferenciat i només poden sobreviure si la llum que els arriba supera el seu corresponent punt de compensació,<ref>[http://orton.catie.ac.cr/REPDOC/A2877E/A2877E.PDF Tesi doctoral sobre la determinació del punt de compensació]</ref>