Radical hidroxil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 2:
[[Fitxer:OH orb5.jpg|miniatura|Radical hidroxil]]
[[Fitxer:Pyrithione-tautomerism-2D-skeletal.png|miniatura|Fórmula de la 1-hidroxi-2(''1H'')-piridinetina i el seu tautòmer]]
El '''radical hidroxil''', '''<sup>•</sup>HO''', és la forma neutra de l'[[ió hidròxid]] (HO<sup>–</sup>). Els radical hidroxil són molt reactius i en conseqüència són de vida curta; tanmateix, formen una part important de la [[química dels radicals]]. Sovint s’anomena el detergent de l’atmosfera, perquè controla la capacitat d’aquesta d’eliminar els agents contaminants. És l’agent oxidant més important de l’atmosfera perquè és el principal responsable d’eliminar la majoria dels gasos emesos a l’atmosfera tant per causes naturals com per l’activitat antropogènica .<ref>[http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar4/wg1/ar4-wg1-chapter2.pdf IPCC assessment report]</ref>
Estudis sobre la [[troposfera]] i les regions polars han revelat discrepàncies entre els models de predicció de la quantitat de HOx (entenem per HOx, els radicals hidroxil i hidroperoxil HO• + HOO•) i les quantitats mesurades. Aquestes diferències no només corroboren la dificultat de mesurar la concentració d'HO• a l’atmosfera, sinó la variabilitat que prové del desconeixement d’algunes de les fonts de generació del radical. L’estimació de la quantitat d’aquest radical a l’atmosfera és d’entre el 10<sup>-13</sup>% i 10<sup>-10</sup>% dels gasos presents.
 
== Processos de formació ==
La majoria dels radicals hidroxil es produeixen per la descomposició dels [[peròxids orgànics]] hidroperòxids (ROHO) o, en la química atmosfèrica per la reacció d'[[oxigen atòmic]] excitat amb aigua. També és un radical important format en la química radioactiva, donat que porta a la formació de [[peròxid d'hidrogen]] i oxigen la qual cosa pot augmentar la [[corrosió]] Els radicals hidroxil també es formen durant la dissociació de la llum ultraviolada d'H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> (suggerida el 1879) i probablement en la química del [[reactiu de Fenton]].
 
En la [[síntesi orgànica]] els radicals hidroxil es generen comunament per [[fotòlisi]] d'''1-Hidroxi-2(1H)-piridinetiona''.
Línia 30:
=== Química atmosfèrica: Radical hidroxil com a reactiu ===
==== Reacció de destrucció de l'ozó ====
El radical OH• format en els anteriors processos, catalitzen el cicle de destrucció d’[[ozó]] més important, a l’atmosfera no contaminada.
<center><math>
\begin{align}
Línia 134:
|}
 
L’eficiència d’aquestes tècniques és deguda al fet que els processos involucrats són factibles termodinàmicament i per la producció d’una oxidació ràpida per la participació de radicals, principalment el radical hidroxil (OH<sup>•</sup>) que és l’espècie oxidant més energètica després del fluor, amb un potencial de 2.80Ev (Andreozzi et al., 1999) i pot reaccionar 10<sup>6</sup>-10<sup>12</sup> vegades més ràpid que oxidants alternatius com el O<sub>3</sub> (X. Domènech et al., 2001).
 
Els processos d’oxidació avançada són emprats per a tractar contaminants a altes i baixes concentracions i augmenten les seves aplicacions a mesura que s’avança científica i tecnològicament en el tema. Cal destacar que són processos respectuosos amb el medi ambient ( ''environmentally friendly)'' ja que no generen contaminants.
 
== Importància biològica ==
Línia 144:
|volum=215 |exemplar=2 |pàgines=213–219
| doi=10.1111/j.1432-1033.1993.tb18025.x
| pmid=7688300 }}</ref> Això el fa un compost molt perillós per l'organisme.<ref name="Reiter RJ, Melchiorri D, Sewerynek E, et al. 1995 1–11">{{ref-publicació| pmid = 7776173 |volum=18 |exemplar=1 |títol=A review of the evidence supporting melatonin's role as an antioxidant |any=1995 |mes=January |autor=Reiter RJ, Melchiorri D, Sewerynek E, ''et al.'' |publicació=J. Pineal Res. |pàgines=1–11}}</ref><ref>{{ref-publicació| pmid = 9288572 | doi=10.1055/s-2007-979057 |volum=29 |exemplar=8 |títol=Melatonin in relation to cellular antioxidative defense mechanisms |any=1997 |mes=August |autor=Reiter RJ, Carneiro RC, Oh CS |publicació=Horm. Metab. Res. |pàgines=363–72}}</ref>
 
A diferència del [[superòxid]], que pot ser desintoxicat per la [[superòxid dismutasa]], el radical hidroxil no pot ser eliminat per una reacció enzimàtica. Els mecanismes per eliminar els radicals peroxil per a la protecció de les estructures cel·lulars inclouen antioxidants endògens com ara la [[melatonina]] i el [[glutatió]] i els antioxidants de la dieta, com són el [[manitol]] i la [[vitamina E]].<ref name="Reiter RJ, Melchiorri D, Sewerynek E, et al. 1995 1–11"/>
 
== Efectes ambientals ==