Oradors àtics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
referència. Trec plantilla que en demanava
Línia 1:
{{FR|data=juny de 2019}}
[[Fitxer:Démosthène s'exerçant à la parole (1870) by Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ.jpg|miniatura|Demòstenes practicant la seva oratòria, pintura de [[Jean Lecomte du Nouÿ]] (1842-1923).]]
 
Els deu '''oradors àtics''' són els deu oradors[[orador]]s i [[logògrafs]] considerats com els més grans de l'[[Antiguitat clàssica|era clàssica]] (segles [[segle V aC|V]]-[[segle IV aC|IV aC]]). La llista varia en funció dels autors, però majoritàriament coincideix en els noms donats per [[Aristòfanes de Bizanci]] i [[Aristarc de Samotràcia]]:.<ref>{{ref-publicació |cognom=Smith |nom=R. M. |títol=A New Look at the Canon of the Ten Attic Orators |publicació=Mnemosyne |data=1995 |pàgines=66-79 |volum=48 |exemplar=1}}</ref>
 
* [[Antifont]]
* [[Andòcides]]
Línia 14:
* [[Deinarc d'Atenes|Deinarc]]
 
En temps d'[[Homer]] (segles IX - VIII aC), l'art de la oratòria era considerat molt important a Grècia. A la ''[[Ilíada]]'', l'heroi [[Aquil·les]] era descrit com un bon orador.<ref>Homer. ''Ilíada'', IX, 443</ref>
La seva obra va inspirar el moviment retòric posterior de l'[[aticisme]].
 
Fins al segle V aC no es va definir formalment l'art de l'oratòria quan l'orador sicilià [[Còrax]] va iniciar un estudi formal de la retòrica juntament amb el seu deixeble [[Tísies]]. L'any [[427 aC]], un altre sicilià, [[Gòrgies de Leontins]] va anar a [[Atenes]] on amb el seus discursos va deixar aparentment admirats als atenencs.
 
L'obra dels deu oradors va inspirar el moviment retòric posterior de l'[[aticisme]], amb un estil menys ornamentat que l'anterior.<ref>{{ref-llibre |cognom=Worthington |nom=Ian |títol=Persuasion: Greek rhetoric in action |pàgines=244-263 |lloc=Londres |editorial=Rouletge |any=1994 |isbn=9780415081382}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
[[Categoria:Oradors àtics| ]]