Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí'''
La seva personalitat és controvertida. Les notícies d'Ayxun provenen bàsicament de l'obra de l'historiador àrab [[
== Aliat de Carlemany ==
{{Principal|Setge de Saraqusta (778)}}
Ayxun tenia dos servidors,
Ayxun, juntament amb el seu pare Sulayman i el seu germà [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], es va unir a l'exèrcit de l'[[emperador]] [[Carlemany]] que es dirigia cap a [[Saragossa]] el [[778]]. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arabí. Ayxun y el seu germà Matruh es van aliar als [[vascons]] i a [[Roncesvalls]] van derrotar l'exèrcit [[francs|franc]] (778) i van alliberar al seu pare. Arran de l'assassinat del seu pare Sulayman l'any [[780]] per ordre del vali de [[Saragossa]] [[Hussayn al-Ansarí]], Ayxun va canviar de bàndol i va prometre fidelitat a l'[[emir]] de [[Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman I]]. Poc després, el [[781]], va participar en [[Setge de Saraqusta (781)|l'assalt que l'emir va dur a terme contra Saragossa]] i que va obligar Hussayn a sotmetre's, així com va intervenir en l'expedició posterior als territoris vascons i a la [[Cerdanya]], per acabar a Barcelona on el seu germà Matruh va reconèixer l'autoritat de l'emir, al mateix temps que l'emir el confirmava en el càrrec.
Línia 17:
Les guarnicions dels castells li eren favorables per lleialtat a [[Berà I|Berà]], i se li van unir en la [[Revolta d'Aissó|revolta en contra del nou comte]], [[Bernat de Barcelona]]. Solament el castell de [[Roda de Ter]] es va resistir i fou destruït pels revoltats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells [[Guillemó]] o ''Guillemundus'', fill de Berà, que era comte de [[comtat de Rasès|Rasès]] i [[comtat de Conflent|Conflent]]. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el [[comtat de Cerdanya]] i la regió del [[Vallès]].
Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'
Lluís el Pietós, mentrestant, assabentat de la incursió musulmana, va ordenar al seu fill [[Pipí I d'Aquitània]], i als comtes [[Hug de Tours]] i [[Matfred d'Orleans]], el reclutament d'un exèrcit, però el reclutament fou lent i quan va estar format Abu
== Exili a Còrdova ==
Línia 25:
== El problema historiogràfic ==
La revolta d'Aissó, es coneix a partir de diverses fonts franques com els ''Annals Reials'' i l'Astrònom, i de diverses notícies d'historiadors musulmans. Ha estat estudiat pels historiadors Ausiàs i Abadal, que han apuntat per una revolta visigòtica davant l'ocupació franca; i per l'arabista Codera, que cregué que les fonts franques havien interpretat un episodi de lluites entre francs i musulmans com una revolta d'un cabdill got que no havia existit mai. Codera cregué que Aissó era
== Les notícies aportades per
Aquest geògraf i historiador va fer una descripció de la revolta d'Aissó i Guillermó. Parla d'
Al-
Ara bé, també hi ha arguments a favor d'una identitat temàtica entre els relats d'uns i altres. La semblança dels noms de les dues històries és un fet recalcable que podria revalorar la hipòtesi de Codera. A més, els dos Aissó i Aysun eren personatges de la cort carolíngia que havien escapat furtivament de la presó per reaparèixer al cap de poc temps a Catalunya i aixecar una revolta contra els francs.▼
▲Ara bé, també hi ha arguments a favor d'una identitat temàtica entre els relats d'uns i altres. La semblança dels noms de les dues històries és un fet recalcable que podria revalorar la hipòtesi de Codera. A més, els dos Aissó i
== Referències ==
|