Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 25:
L'agost del [[791]], [[Carlemany]] va fer campanya al país àvar, i va penetrar fins a la confluència del Danubi i el [[Raab]]. El [[795]] el seu fill [[Pipí d'Itàlia|Pipí]], ajudat per Eric, duc de [[Friul]], va atacar la fortalesa àvar, el ring, i es va apoderar de part del tresor dels ''kaghans'' amb tot el saquejat durant dos segles. El [[796]], en la tercera campanya, Pipí va arrasar el ring i es va emportar la resta del tresor. Un cap àvar amb el títol turcomongol de ''tudun'', va anar el [[795]] a batejar-se a [[Aix-la-Chapelle]]. El [[799]], aquest ''tudun'' es va revoltar contra el domini franc, però, reprimit, el va substituir un cap àvar anomenat Zodan, que el [[803]] va anar a la cort imperial a fer acte de submissió. El [[805]] regnava sobre els àvars, com a vassall de Carlemany, un ''qaghan'' de nom Teodor.
 
Després d'aquestes derrotes, els àvars ja no es podien defensar d'eslaus i búlgars. Al final del regnat de Carlemany, van obtenir l'autorització per emigrar sota Teodor a la [[Panònia]] occidental entre ''Carnuntum'' i ''Sabaria''. Al final del {{segle |IX}}, l'antiga Avària estava repartida entre l'anomenat ''imperi de [[Gran Moràvia]]'' de [[Sviatopolk]] (+ 895), que incloïa [[Bohèmia]] i Panònia, i el khanat dels búlgars, que dominaven l'Hongria del sud, Valàquia i Bulgària; la tribu búlgara dels Onoghundur o Onogur, que haurien donat nom a Hongria, ocupava la regió a l'est i sud dels [[Carpats]].
 
== Vegeu també ==