Els primers velòdroms es van construir a mitjans del [[{{segle|XIX]]}}. Alguns es van destinar exclusivament a la pràctica del ciclisme i altres es van construir com a part d’instal·lacions per a altres esports; molts els feien al voltant de pistes d’atletisme o altres terrenys i les inclinacions de la pista eren poc pronunciades. Als inicis hi van mancar els estàndards internacionals i les mides i les formes de la pista variaven molt depenent del velòdrom. A tall d'exemple tenim el velòdrom més antic del món, al [[Preston Park Velodrome|Preston Park]], de [[Brighton]], construït el [[1877]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.ppycc.org.uk/preston-park-velodrome/|títol=Preston Park Velodrome|consulta=29/8/2019|llengua=anglès|editor=Preston Park Youth Cycle Club|data=}}</ref> que té una pista de 579 m de longitud i quatre rectes unides per revolts inclinats, mentre que el [[Mountbatten Centre|velòdrom de Portsmouth]], de [[Portsmouth]], té de 536 m de longitud i una recta unida per un revol llarg. Les primeres superfícies incloïen cendres o esquists, tot i que amb el temps es va anar adoptant el formigó, l'asfalt i el quitrà.
[[Fitxer:Btv1b8433368f-p084 (cropped).jpg|miniatura|El velòdrom d'Hivern de París en una fotografia feta entre 1908 i 1910.]]
Els velòdroms interiors també eren habituals a finals del segle XIX i principis del XX. Per exemple, el [[Vélodrome d'hiver|velòdrom d'hivern]] es va construir a [[París]] el [[1909]] i comptava amb una pista interior de 250 m amb una superfície de fusta.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Grunwaldand|nom=Liliane|títol=Le Vel' d'Hiv' : 1903–1959|url=|edició=|llengua=francès|data=1979|editorial=Éditions Ramsay|lloc=París|pàgines=|isbn=2-85956|cognom2=Cattaert|nom2=Claude}}</ref>
