Chitimacha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
|related= [[taensa]], [[atakapes]], [[natchez]]
}}
Els '''chitimacha''' són una [[Tribu (antropologia)|tribu]] [[índia]] que parla una [[llengua aïllada]] propera al [[tunica]], el nom de la qual prové del [[choctaw]] '''Chuti Masha''' "couen recipients". Tanmateix, ells s'anomenen '''Pantch-pinunkansh''' "homes vermells junts". Es dividien en tres grups: '''washa, chawasha''' i '''chitimacha'''. Originàriament ocupaven la costa est de [[Florida]] i [[Grand Lake]] ([[Louisiana]]). Actualment viuen a la reserva de [[Charenton]] (Louisiana), on són 350 a 509 hectàrees.
[[Fitxer:Two-Chitimacha-Indians F Bernard.jpg|miniatura|"Dues dones chitimacha", pintat per François Bernard, 1870]]
Alguns calculen que eren 20.000 el [[1600]] però el [[1650]] eren uns 3.000 individus, que augmentaren a 4.000 el [[1700]], malgrat que el [[1881]] només en restaven 35. El [[1930]] eren 100 i el [[1960]] en restaven 260, d'ells 128 a Luisiana; i el [[1995]] eren 850. La seva llengua s'ha perdut, però està molt ben documentada mercè el lingüista [[Morris Swadesh]], que va gravar dues-centes hores de converses en cilindres de cera.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Goldsmith |nom=Sarah Sue |cognom2=Mueller |nom2=Risa |cognom3=Mueller |nom3=Tim |títol=Nations within: the four sovereign tribes of Louisiana |url=http://books.google.cat/books?id=q56hEK-Wk20C&pg=PA9&dq=Morris+Swadesh+Chitimacha&hl=ca&ei=uvi0Tu27FYm58gOW7amYBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q=Morris%20Swadesh%20Chitimacha&f=false |llengua=anglès |editorial=LSU Press |data=2003 |pàgines=p.9 |isbn=0807128864 }}</ref> Segons el [[cens dels Estats Units del 2000]], hi havia 1.001 purs, 409 barrejats amb altres tribus, 410 barrejats amb altres races i 58 amb altres races i tribus. En total 1.878 individus.
[[Fitxer:Chitimacha_lang.png|miniatura|Situació dels Chitimacha]]
== Costums ==
Línia 18:
Vivien en cabanes similars a les de les altres tribus dels voltants, com els [[natchez]] o [[alibamu]]. Eren bons teixidors i cistellers, i empraven la doble ona, tècnica resultant de diferents traçades en dues superfícies.
S'[[aliment]]aven del conreu del moresc, melons, batates, pèsols, carabasses, baies, fruites silvestres, cérvols, óssos i peixos. També eren coneguts per la seva arma preferida, una sargantana de 60 peus, i pels arcs.
== Història ==
El 1682 foren visitats pel cavaller de la Salle, i el 1699 per [[Pierre Le Moyne d'Iberville]]. El 1706 mataren un missioner francès, Sant Cosme, perquè els esclavitzaren als [[natchez]].
Durant el segle XVIII van fer la guerra durant dotze anys als francesos com a aliats dels natchez, cosa que els va delmar molt. Del 1706 al 1718 van lluitar fins que foren esclavitzats. El 1718 Bienville fundà al seu territori [[Nova Orleans]].
El 1781 els va ser assignada una petita reserva a l'actual [[Plaquemine]] ([[Mississipí]]). El 1881 llurs supervivents foren duts de Grand River vora [[Charenton]] ([[Louisiana]]), on encara hi viuen i tenen fama de bons cistellers. Durant el segle XIX va viure el darrer xamà, Postiyu, qui donà informació sobre llurs costums. El 1910 el seu cap era Benjamin Paul, establit al delta del Mississipí. A finals dels anys vuitanta van construir a la reserva el casino de Cypress Bayou.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fogelson |nom=Raymond |títol=Handbook of North American Indians: Southeast |url=http://books.google.cat/books?id=3JH-TPFjLk4C&pg=PA642&dq=1781+Chitimacha+Plaquemine&hl=ca&ei=4vq0Tt-SAsW-8AOd4ZDwBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEAQ6AEwBA#v=onepage&q=1781%20Chitimacha%20Plaquemine&f=false |llengua=anglès |editorial=Government Printing Office |data=2004 |pàgines=p.642-652 |isbn=0160723000 }}</ref>
Línia 46:
Com altres [[tribus reconegudes federalment]], els chitimacha establiren llurs pròpies normes per a ser membre. Segons la seva constitució, requereix que els seus membres siguin capaços de documentar la seva descendència d'un membre de dos registres oficials:
*''Annuity Pay Roll'' de 1926, registrat pel [[Bureau of Indian Affairs]], o
* Registre del Cens Revisat de juny de 1959, registrat a l'Agència Índia Choctaw, [[Philadelphia (Mississippí)]].
A més, un membre potencial ha de ser capaç de documentar que té ascendència almenys d'una setzena part (1/16) d'ascendència chitimacha (equivalent a un tatara-tatara-avi).<ref name="constitution"/> Els nens d'un setzè grau (1/16) o més de sang índia chitimacha nascuts de qualsevol membre inscrit des de 1971 (i l'aprovació de la Constitució) tenen dret a ser membres.<ref name="constitution"/>
| |||