Ciclop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais als encapçalaments |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Polisèmia|Ciclop (còmic)}}
[[Fitxer:Libr0328.jpg|miniatura|Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680)]]
En la [[mitologia grega]], els '''ciclops''' (en [[grec antic]] Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front,{{efn|Segons estudis etimològics la paraula "cíclop" voldria dir «ull rodó» (Vegeu l'article al diccionari etimològic de Liddell-Scott a la bibliografia). Però en l'etimologia popular, derivaria de ''dirpḱu-klōps'' («lladre d'ovelles»).(Bibliografia: Paul Thieme)}} fills d'[[Urà (mitologia)|Urà]] i de [[Gea]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Beaumont|nom=Émilie|cognom2=Baussier|nom2=Sylvie|títol=Mitologías|lloc=París|editorial=Fleurus|any=2000|isbn=2-215-06533-8|edició=1. ed.|pàgines=39}}</ref> Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués «ull circular».<ref>{{ref-web|cognom=Harper|nom=Douglas|url=http://etymonline.com/index.php?term=cyclops&allowed_in_frame=0|consulta=5 abril 2017|títol=cyclops|obra=Online Etymology Dictionary}}</ref> La [[construcció ciclòpia]] va rebre aquest nom en honor seu.
== Els tres primers ciclops ==
Línia 22:
[[Teòcrit de Siracusa]] (s. III aC) va escriure dos poemes sobre Polifem i Galatea.
== Una explicació lògica ==
S'ha intentat trobar una explicació lògica a l'aparició dels ciclops en la mitologia. Es diu que el seu únic ull prové dels ferrers, que es tapaven un dels ulls amb un pegat per evitar les guspires que saltaven en colpejar l'enclusa amb el martell.
Linha 29 ⟶ 30:
Altres, com el paleontòleg [[Othenio Abel]], creuen que els antics es devien haver torbat amb un crani d'elefant nan prehistòric i, en no saber identificar què era, es van iniciar les explicacions fantasioses.<ref>{{ref-llibre|cognom=Adrienne Mayor|títol=The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times|editorial=Princeton University Press|any=2000|isbn=1400838444.}}</ref> Abel suggeria que la gran cavitat nasal d'aquests animals, situada a la part central del crani, podria haver-se confós amb la cavitat per a un sol ull d'un ésser semblant als humans; les dimensions d'aquest crani és dues vegades la mida d'un crani humà.<ref>Vegeu més explicacions als enllaços externs.</ref>
Per altra banda, existeix una planta ''[[Veladre|Veratrum album]]'', descrita per [[Hipòcrates]] abans del 400 aC,<ref>{{ref-llibre|cognom=Petrus Castellus|títol=De Epistolae medicinales|pàgines=1622}}</ref> la qual conté dos [[alcaloide]]s, la [[ciclopamina]] i la [[jervina]], les quals són [[teratogen|teratògens]], és a dir, capaços de causar defectes de naixement com ara la ciclopia o formació en el fetus d'un únic ull. Els estudiants de teratologia han plantejat la possibilitat de relació entre aquesta deformitat infantil i el mite literari.<ref>{{ref-llibre|cognom=Armand Marie Leroi|títol=Mutants; On the Form, Varieties and Errors of the Human Body,|pàgines=68|any=2005}}</ref>
Emprant eines filogenètiques, Julien d'Huy ha reconstruït la història i prehistòria de les versions de Polifem, remuntant-se al període [[paleolític]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Julien d'Huy|títol=Polyphemus (Aa. Th. 1137) A phylogenetic reconstruction of a prehistoric tale|editorial=New Comparative Mythology|any=2013|url=http://nouvellemythologiecomparee.hautetfort.com/archive/2013/01/20/julien-d-huy-polyphemus-aa-th-1137.html}}</ref>
Linha 40 ⟶ 41:
== Bibliografia ==
* Henry George Liddell, Robert Scott:''"A Greek-English Lexicon"'', Oxford,ed. Clarendon Press, 1940, [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D*ku%2Fklwy Etimologia de cíclop].
* Paul Thieme:''"Etymologische Vexierbilder"'', Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung 69,1951,pàg 177-78; Burkert,1982, pàg. 157.
* Suzanne Saïd, Monique Trédé, Alain Le Boulluec:''" Histoire de la littérature grecque"'', Paris,ed. Presses universitaires de France, col. « Premier Cycle », 1997 {{ISBN|2130482333}}
* Walter Burkert:''"Structure and History in Greek Mythology and Ritual"'', 1982, ed. University of California Press. {{ISBN|978-0-520-04770-9}}.
| |||