Napoleó Bonaparte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#wikidata |
m Correccions lingüístiques |
||
Línia 7:
Va començar a destacar arran de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la [[Primera Coalició]] i la [[Segona Coalició]]. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.
La desastrosa invasió de [[Imperi Rus|Rússia]] l'any [[1812]] va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la [[Batalla de Leipzig]],
Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del [[codi Napoleònic]].
Línia 92:
{{principal|Guerres napoleòniques}}
[[Fitxer:Jacques-Louis_David_007.jpg|miniatura|esquerra|Napoleó retratat per [[Jacques-Louis David]] el [[1801]]. Les inscripcions de les lloses del terra a l'esquerra del quadre el comparen amb [[Carlemany]] i [[Anníbal]]]]
[[Gran Bretanya]], irritada per l'hostilitat de les accions de Napoleó, va reprendre la guerra naval amb [[França]]
[[Fitxer:First French Empire 1812.svg|miniatura|El [[Primer Imperi Francès|Primer Imperi francès]]. En blau clar els seus estats satèl·lits ([[1811]])]]
Línia 109:
L'aliança de Bonaparte amb el tsar [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]] va quedar anul·lada el [[1812]] i Napoleó va emprendre una campanya contra [[Imperi Rus|Rússia]] que va acabar amb la tràgica retirada de [[Moscou]]. Després d'aquest fracàs, tota Europa es va unir per combatre'l i, encara que va lluitar amb mestria, la superioritat dels seus enemics va impossibilitar la seva victòria i, el [[31 de març]], les tropes antinapoleòniques de la [[Sisena Coalició]] ocupen [[París]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alison |nom=Archibald |títol=History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 |url= http://books.google.cat/books?id=sPssAAAAYAAJ&pg=PA155 |llengua=francès | editorial=Harper & brothers |data=1842 |pàgines=Vol.1, p.155 |isbn= }}</ref> i Napoleó és obligat a abdicar i exiliar-se a l'[[illa d'Elba]] pel [[Tractat de Fontainebleau (1814)|tractat de Fontainebleau]],.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Conner |nom=Susan Punzel |títol=The age of Napoleon |url= http://books.google.cat/books?id=WPkgXITA09EC&pg=PA142 |llengua=anglès | editorial=Greenwood Publishing Group |data=2004 |pàgines=p.142 |isbn=0313320144 }}</ref> El [[30 de maig]], amb la signatura del [[Tractat de París (1814)|tractat de París]], [[Lluís XVIII de França|Lluís XVIII]] és nomenat rei de França.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chapman |nom=Tim |títol=The Congress of Vienna: origins, processes, and results |url= http://books.google.cat/books?id=qTy_CQJsHLMC&pg=PA33 |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1998 |pàgines=p.33 |isbn=0415179947 }}</ref>
L'[[1 de novembre]] de [[1814]] s'inicia el [[congrés de Viena]]. Maria Lluïsa i el seu fill van quedar sota la custòdia del pare d'aquesta, l'emperador d'Àustria Francesc I, i Napoleó no va tornar a veure'ls mai, malgrat la seua dramàtica reaparició. Va escapar d'Elba
El resultat va ser la campanya de Bèlgica, que va concloure amb la derrota en la [[Batalla de Waterloo]] el [[18 de juny]] de [[1815]]. A [[París]] les multituds li imploraven que continués la lluita, però els polítics li van retirar el seu suport, per la qual cosa va abdicar en favor del seu fill, [[Napoleó II]]. Va anar a [[Rochefort (Charente Marítim)|Rochefort]], on va capitular davant del capità del vaixell britànic Bellerophon. Va ser reclòs, llavors, a [[Illa de Santa Helena|Santa Helena]], una illa al sud de l'[[oceà Atlàntic]]. Va romandre allí fins que va morir el [[5 de maig]] de [[1821]].<ref>MATA, Jordi. «Qui va matar Napoleó?». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 29 (març 2005), p. 30-33. ISSN 1695-2014</ref> El 1840, les seves despulles van ser traslladades per ordre de [[Lluís Felip I de França]] als [[Els Invàlids|Invàlids]] de París.
| |||