Arquitectura d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 10:
Cap a finals del {{segle|XV|s}} i abans d'influenciar a Amèrica Llatina amb l'arquitectura colonial, Espanya va experimentar amb l'arquitectura renaixentista, desenvolupada principalment per arquitectes locals ([[Pedro Machuca]], [[Juan de Herrera]], [[Andrés de Vandelvira]]...). El barroc espanyol es caracteritza sobretot per l'exuberant [[xorigueresc]] i es va distingir de les influències internacionals posteriors. L'estil colonial, que es va mantenir durant segles, àdhuc té una gran influència a [[Amèrica Llatina]]. El [[neoclassicisme]] va tenir el seu cim en el treball de [[Juan de Villanueva]] i els seus deixebles.
 
El {{segle|XIX|s}} va tenir dues facetes: l'esforç en enginyeria per a arribar a un nou llenguatge i millores estructurals amb ferro i vidre com principals materials, i el corrent acadèmic que primer es va enfocar en l'historicisme i l'[[eclecticisme]] i més tard en els regionalismes. L'entrada del modernisme en els corrents acadèmics va produir figures com [[Antoni Gaudí]] en l'arquitectura del {{segle|XX|s}}. L'estil internacional va ser liderat per grups com el [[GATEPAC]].
 
Espanya està sofrint una revolució dintre de l'arquitectura contemporània i els arquitectes espanyols com [[Rafael Moneo]], [[Santiago Calatrava]] i [[Ricardo Bofill]] s'han convertit en referents internacionals.