Comerç internacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - explica perquè existeix + explica per què existeix |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
=== El model Hecksher-Ohlin ===
El [[model de Hecksher-Ohlin]] va ser una alternativa i/o millora del Model de Ricardo d'avantatge comparatiu. És un model més complex, però amb major poder predictiu. El model argumenta que el patró de comerç internacional és determinat per les diferències en la dotació dels factors de producció dels que en disposa un país. Prediu que els països exportaran aquells béns que fan ús intensiu del factor de producció local abundant i importaran els béns dels quals el factor de producció hi és escàs. Aquest model prediu que si dos països participen del comerç el sector industrial del país del qual el factor de producció és abundant es beneficiarà mentre que el sector industrial del qual el factor de producció és escàs serà danyat pel comerç, encara que en suma, ambdós països se'n beneficiaran.
=== Model de les economies d'escala ===
Línia 25:
=== Acord internacional ===
El {{segle|XIX}} va ser un segle de comerç internacional obert amb una gran mobilitat d'un dels factors de producció més importants la mà d'obra (i.e. immigració, principalment europea al continent americà). El [[Regne Unit]] va ser un dels grans promotors del lliure comerç durant aquesta època. Després de la [[Primera Guerra Mundial]], però, començant pels [[Estats Units]], la majoria de les economies del món van tancar-se al comerç implementant tarifes històricament altes, reduint el comerç mundial un 75% en tres anys. Aquestes polítiques van agreujar els efectes de la Gran Depressió mundial.
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], per tal d'evitar els errors del passat, i per motivar el creixement i re-construcció econòmica d'Europa, es va proposar la creació de tres institucions mundials: el [[Banc Mundial]], el [[Fons Monetari Internacional]] i l'Organització Internacional de Comerç, per tal de fomentar el comerç internacional per mitjà d'acords bilaterals i multilaterals i la reducció i eventual eliminació de totes les tarifes i restriccions a la importació de béns. El Banc i el Fons es van crear el 1945, però l'Organització Internacional de Comerç va rebre una forta oposició del Senat nord-americà. Per tant, aquesta proposta va quedar reduïda a la signatura d'un acord per regular el comerç internacional: l'Acord General de Tarifes i Comerç o [[GATT]] per les seves sigles en anglès. Els acords comercials del GATT (1947) es van realitzar per mitjà de girs en què dos països estableixen tarifes per l'intercanvi comercial, però, les tarifes que acorden s'estenen a la resta dels membres sota el concepte de «nacions més afavorides» (MFN, per les seves sigles en anglès). Un dels temes més controvertibles de les negociacions comercials és el comerç dels productes agrícoles, atès que la [[Unió Europea]] i els [[Estats Units]] mantenen subsidis molt elevats en aquest sector, als quals s'oposen els països en via de desenvolupament que no tenen els recursos per subsidiar llur sector agrícola.
Va ser la dècada de [[1990]] quan les condicions polítiques mundials van permetre la creació d'una institució mundial per regular el comerç. El [[1995]] els signataris del GATT van acordar la creació de l'[[Organització Mundial de Comerç]]. També en aquesta època van proliferar els acords comercials preferencials i els acords de lliure comerç, els més importants en serien el [[NAFTA]], el [[Mercosur]], i, per descomptat, l'evolució de la Comunitat Econòmica Europea cap a la [[Unió Europea]]. Alguns governs americans proposen la creació d'una [[Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques]], que ha rebut, però, una forta oposició de diversos països llatinoamericans, principalment de [[Veneçuela]] i de l'[[Argentina]].
Davant el creixement de la producció de serveis, la dècada de [[1990]] es va signar l'Acord General de Tarifes en els Serveis o GATS per les seves sigles en anglès. Els reptes de les negociacions comercials, avui dia, es concentren en el comerç no tangible: serveis i propietat intel·lectual, així com en la reducció dels subsidis agrícoles de les nacions desenvolupades, per permetre un comerç més just amb els països en vies de desenvolupament.
| |||