Compost químic: diferència entre les revisions

=== Classificació segons el tipus d'enllaç ===

Els composts químics es poden classificar segons el tipus d'[[enllaç químic]] en:

* '''Iònics''': Són composts on els àtoms es mantenen units mitjançant [[Enllaç iònic|enllaços iònics]]. Aquest enllaç s'observa típicament entre àtoms amb grans diferències en la seva tendència a perdre o guanyar electrons. Aquestes diferències s'observen entre metalls reactius (grups 1 i 2 de la [[taula periòdica]]) i no-metalls (grup 17 o [[halogen|halògens]] i la part superior del 16). L'àtom metàl·lic de baixa [[energia d'ionització]] perd un o dos electrons de valència, mentre que l'àtom no metàl·lic, d'[[afinitat electrònica]] molt negativa, guanya electrons. Es produeix una transferència d'electrons del metall al no-metall, i cada àtom forma un ió amb la [[configuració electrònica]] de [[gas noble]]. L'atracció electroestàtica entre els ions de diferent signe els porta a formar una estructura tridimensional d'un sòlid iònic, la qual fórmula química representa la proporció catió/anió ([[fórmula empírica]]).<ref name=Silberberg /> Exemples: [[Òxid de sodi]], Na₂O; [[clorur de liti]], LiCl; [[sulfur de potassi]], K₂S; [[hidrur de calci]], CaH₂. També existeixen composts iònics en els quals l'anió o el catió és poliatòmic, és a dir, està format per diversos àtoms units per enllaç covalent i amb càrrega elèctrica. Exemples de cations poliatòmics: [[amoni]], NH₄⁺ i [[uranil]], UO₂²⁺. Exemples d'anions poliatòmics, els [[oxoanió|oxoanions]] [[carbonat]], CO₃^2-, [[sulfat]], SO₄^2-, [[nitrat]], NO₃^-.

* '''[[Ió complex|Complexos]]''': units per [[Enllaç covalent coordinat|enllaços covalents coordinats]].

Hom ha emprat el criteri estructural per a delimitar els diferents composts orgànics. Així, hi ha:

* Composts [[alifàtic]]s o acíclics, composts amb estructures obertes, lineals o ramificades, saturades o insaturades.

* [[Heterocicle]]s, composts carbocíclics, aromàtics o no, que contenen un o més heteroàtoms en l'anell carbonat.

* [[Compost organometàl·lic|Compostos organometàl·lics]], grup de compostos on hi ha enllaços entre metalls i carbonis i que també hom pot considerar-los composts inorgànics.

Fitxer:Cyclobutene-3D-balls.png|Un compost alicíclic, el [[ciclobutè]]

Fitxer:1-Methylnaphthalene 3D.png|Un compost aromàtic, l'[[1-metilnaftalè]]

Fitxer:Iron-pentacarbonyl-from-xtal-3D-balls.png|Un compost organometàl·lic, el [[pentacarbonil de ferro]]

</gallery>

 

** Els '''hidrocarburs insaturats''' presenten dobles i triples enllaços en les molècules i, per tant, contenen menys àtoms d'hidrogen que els hidrocarburs saturats del mateix nombre de carbonis. Hom els divideix en:

*** [[alquè|alquens]], etilènics o olefines (del francès ''gaz oléfiant'', gas oleificant, que fa referència al fet que els gasosos quan reaccionen amb [[clor]] o [[brom]] donen lloc a productes oliosos),<ref name=Klages /> si tenen dobles enllaços, per exemple [[etè]] CH₂=CH₂, [[propè]] CH₂=CH-CH₃, i

* Els '''hidrocarburs cíclics''' formen dos grans grups:

** els '''alicíclics''', anomenats també naftènics, que comprenen els [[cicloalcà|cicloalcans]], els [[cicloalquè|cicloalquens]] i els [[cicloalquí|cicloalquins]], de propietats semblants a les parafines, i

Les cetones més simples, fins a uns dotze àtoms de carboni, són líquides. Les de [[massa molecular]] més baixa són solubles en [[aigua]]; totes ho són en solvents orgànics. Són destil·lables sense descomposició, i d'olor etèrica o aromàtica. Les propietats químiques de les cetones són les generals del grup carbonil exaltades o disminuïdes per les altres funcions presents en la molècula o per l'estructura d'aquesta.

 

 

La més coneguda i utilitzada de les cetones és la [[propanona]] o [[acetona]], que és la que dóna nom al grup. Moltes cetones són emprades com a solvents i com a primeres matèries en [[perfumeria]]. Algunes cetones inferiors, en particular l'acetona, s'originen sovint en la natura com a productes metabòlics anormals. Moltes cetones superiors formen part de productes odorants naturals, per exemple, dels olis eteris i dels [[greix]]os rancis.<ref name=Klages />

Els àcids carboxílics són en general àcids febles, amb valors pK_a que, en general, varien entre 3 i 5, i la primera acidesa dels diàcids és molt més forta que la dels monoàcids, sobretot si els dos carboxils són pròxims. L'[[àcid|acidesa]] disminueix amb la massa molecular i augmenta amb la proximitat d'un doble enllaç al carboxil; els àcids aromàtics tendeixen també a ésser més forts que els alifàtics. La presència de substituents que atreuen electrons augmenta l'acidesa per efecte inductiu, i aquesta acció és particularment manifesta en el cas dels àcids carboxílics α-halogenats.

 

 

Àdhuc deixant de banda els aminoàcids, els àcids carboxílics tenen una importància biològica molt considerable. A l'estat lliure hom no els troba gaire sovint en els animals (per bé que hi ha [[àcid fòrmic]] en les [[formiga|formigues]] i en el [[verí]] de les [[Apoïdeu|abelles]]), però, en canvi, són molt abundants en els sucs cel·lulars de les plantes (àcids fòrmic, [[àcid oxàlic|oxàlic]], [[àcid màlic|màlic]], [[àcid ascòrbic|ascòrbic]], [[àcid tartàric|tàrtric]], [[àcid cítric|cítric]], etc.) i en nombroses resines d'origen vegetal ([[àcid abiètic]], [[àcid benzoic|benzoic]], [[àcid cinàmic|cinàmic]], etc.). Diversos àcids carboxílics es formen fàcilment per fermentació (fermentació acètica de l'alcohol, làctica o butírica dels glúcids, etc.). Les plantes els contenen també en abundància en forma de sals (en llurs sucs aquosos) i en forma d'èsters (en els olis essencials). No obstant això, és sobretot en forma d'èsters glicèrics (que constitueixen els greixos) que els àcids carboxílics són universalment presents en els éssers vius. Els àcids carboxílics que hom troba combinats en els greixos són anomenats [[àcid gras|àcids grassos]].<ref name=GEC />

{{Principal|Amina}}

[[Fitxer:Ethylamine-3D-balls.png|miniatura|[[Etilamina]]]]

 

 

 

 

Com a conseqüència de la seva basicitat, les amines donen amb els àcids inorgànics sals cristal·lines d'elevat punt de fusió i molt higroscòpiques. Les amines lliures s'oxiden fàcilment i donen òxids d'amina, cosa que les fa útils com a [[antioxidant]]s. Les amines són preparades bé per reducció de composts nitrogenats de grau d'oxidació superior, tals com nitroderivats, [[nitril]]s, [[imina|imines]], [[Amida (grup funcional)|amides]] i [[oxima|oximes]], bé per alquilació de l'amoníac, reacció que malgrat donar mescles d'amines primàries, secundàries i terciàries té interès industrial, puix que els diversos productes poden ésser separats amb una adequada destil·lació fraccionada.<ref name=GEC />

[[Fitxer:Nitric-acid-3D-balls-D.png|miniatura|Molècula d'àcid nítric, HNO₃. En blau el nitrogen, en vermell els oxígens i en blanc l'hidrogen]]

{{Principal|Àcid}}

 

Els hidràcids més importants són: [[Àcid fluorhídric]], HF_(aq) - [[àcid clorhídric]], HCl_(aq) - [[àcid bromhídric]], HBr_(aq) - [[àcid iodhídric]], HI_(aq) - [[àcid sulfhídric]], H₂S_(aq)

 

 

Oxoàcids més importants:[[Àcid arsènic]], H₃AsO₄ - [[Àcid arsenós]], H₂AsO₃ - [[Àcid bòric]], H₃BO₃ - [[Àcid bròmic]], HBrO₃ - [[Àcid carbònic]], H₂CO₃ - [[Àcid clòric]], HClO₃ - [[Àcid clorós]], HClO₂ - [[Àcid cròmic]], H₂CrO₄ - [[Àcid difosfòric]], H₂P₂O₇ -[[Àcid fosfòric]], H₃PO₄ - [[Àcid fosforós]], H₃PO₃ - [[Àcid hipobromós]], HOBr(aq) - [[Àcid hipoclorós]], HOCl(aq) - [[Àcid hipofosforós]], H₃PO₂ - [[Àcid iòdic]], HIO₃ - [[Àcid nítric]], HNO₃ - [[Àcid nitrós]], HNO₂ - [[Àcid perclòric]], HClO₄ - [[Àcid perdisulfúric]], H₂S₂O₈ - [[Àcid periòdic]], HIO₄ - [[Àcid permonosulfúric]], H₂SO₅ - [[Àcid selènic]], H₂SeO₄ - [[Àcid seleniós|Àcid selenós]], H₂SeO₃ - [[Àcid silícic]], H₄SiO₄ - [[Àcid sulfàmic]], NH₂SO₃H - [[Àcid sulfúric]], H₂SO₄ - [[Àcid sulfurós]], H₂SO₃ - [[Àcid tel·lúric]], H₂TeO₄ - [[Àcid tel·lurós]], H₂TeO₃

 

* Aplicacions dels àcids inorgànics.

** '''Àcid nítric, HNO₃'''. L'àcid nítric s'empra en la fabricació d'explosius, [[colorant]]s, [[seda]] artificial, [[plàstic]]s, [[fertilitzant]]s i en la fabricació d'àcid sulfúric.

** '''Àcid clorhídric, HCl'''. S'empra en la indústria tèxtil, en la dels colorants, per a la neteja dels [[metall]]s en la indústria del [[galvanitzat]] i de l'[[estanyat]], per a la manufactura de [[filferro]]s, en el procés de [[gravat]], en la fabricació de [[dextrosa]], [[gelatina]] i [[sabó|sabons]], en la purificació d'arenes i argiles per a la fabricació de [[porcellana|porcellanes]] i en l'elaboració de [[clor]], clorurs i derivats.<ref name=Cuevas>{{ref-llibre|cognom=Cuevas |nom=A. |coautors=''et al.'' |títol=Química II |url=http://books.google.cat/books?id=i1H7p7WRUq0C&hl=ca |editorial=Umbral |lloc= |data= |isbn=9685607206}}</ref>