Comtat d'Armanyac: diferència entre les revisions

La [[regió d'Armanyac]] formava part del [[ducat de Gascunya]]. A la mort del duc Garcia II ''el Corb'' cap al [[926]], el seu fill segon, Guillem, va rebre el territori de [[comtat de Fesenzac|Fesenzac]] i el d'Armanyac amb títol de comte. Guillem va viure fins al [[960]] i en morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: per al gran, Odó, el Fesenzac; per al segon, Bernat I, l'Armanyac, i per al tercer, Fredeló, el Gausa o Gause.

Bernat va morir abans de l'any [[1000]] i el seu fill Guerau I ''Trancalleó'' va assumir el poder fins a la seva mort el [[1020]]. El fill d'aquest, Bernat II ''Tumapaler'', fou comte d'Armanyac del [[1020]] al [[1063]], i el [[1040]], en extingir-se la nissaga dels ducs de Gascunya, va heretar aquest ducat fins al [[1052]]. Deposat com a duc pel seu cosí germà Guiu-Jofré, [[Comtat de Bordeus|comte de Bordeus]] i [[Comtat de Poitiers|de Poitiers]], va sostenir una lluita amb ell fins a la batalla de la Castella ([[1063]]), després de la qual va abdicar i va morir el [[1090]] amb més de 80 anys. El seu fill, Guerau II, inicialment va governar sol, però després juntament amb el seu germà Arnau Bernat ([[1072]]-[[1080]]) i més tard una altra vegada sol fins al [[1095]], any en què el va succeir el seu fill Bernat III ([[1095]]-[[1110]]).

Els següents regnants se succeïren de pare a fill: Guerau III ([[1110]]-[[1160]]) i Bernat IV ([[1160]]-[[1188]]). Aquest darrer va heretar el Fesenzac de la seva mare, Azalina o Adalmura, filla i hereva del vescomte Astanove II. Va abdicar el [[1188]] i va morir el [[1193]]. El seu fill, Guerau IV ''Trancalleó'' el va succeir a l'Armanyac i al Fesenzac ([[1188]]-[[1215]]). Casat amb Mascarosa de [[La Barthe]], només va tenir una filla, motiu pel qual va adoptar el nét de la seva muller, Guerau V (1215-1219), que fou [[Vescomtat de Fesenzaguet|vescomte de Fesenzaguet]] per herència paterna biològica. El seu fill, Pere Gerard, el va succeir fins al [[1241]] (Fesenzaguet va passar al germà biològic Roger de Fesenzaguet) i a la seva mort solter, el seu germà Bernat V ([[1241]]-[[1245]]), mort casat però també sense fills.

Bernat VI va deixar al seu germà Gastó (mort el [[1326]]) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del [[1314]] era [[Comtat de Rodés|comte de Rodés]] per herència de la seva mare Cecília. El [[1362]] fou derrotat a la batalla de [[Launac]] per [[Gastó III de Foix|Gastó Febus]] i va haver de pagar un fort rescat, però després els Armanyac es van recuperar. Fou pare de [[Mata d'Armanyac]], casada amb l'infant [[Joan I el Caçador|Joan d'Aragó]], [[duc de Girona]] i [[comte de Cervera]]. A la seva mort, el [[1373]], el va succeir el seu fill Joan II ''el Desigual'', que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, va rebre els vescomtats [[Vescomtat de Lomanha|de Lomanha]] i [[Vescomtat d'Auvilars|d'Auvillars]], procedents de l'herència de la seva madrastra Regina de Gòtia (morta el [[1325]]) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont ([[1364]]), el [[comtat de Charolais]] (o Charollais). Va morir el [[1384]] i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan II. Casat amb la comtessa Margarida de [[Comtat de Comenge|Comenge]], fou comte consort, però no va tenir successió (Margarida va viure fins al [[1443]] i es va casar dues vegades més).

El fill de Joan II, [[Joan III d'Armanyac]], que pretenia la [[Corona de Mallorca]], va entrar en guerra amb la [[Corona d'Aragó]] durant la [[Guerra dels armanyaguesos]], i per manca de descendència, a la seva mort a la [[batalla d'Alessandria]]<ref>{{en}} D.M. Bueno de Mesquita, ''[http://books.google.cat/books?id=IrE8AAAAIAAJ&pg=PA133&dq=Gian+Galeazzo+Visconti+1391&hl=ca&ei=YfPbS66sFYKVOPLQlKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Hawkwood&f=false Giangaleazzo Visconti]''</ref> contra la [[República de Florència]] el va succeir en tots els dominis el germà de Joan II, Bernat VII ([[1391]]), que fou a més a més comte de Pardiac i conestable de França.

Joan V va tenir relacions incestuoses amb la seva germana, Isabel d'Armanyac, dona de gran bellesa, amb la qual vivia sol al castell de [[Lectoure]], i amb ella va tenir dos fills. Excomunicat pel papa [[Nicolau V]], es va sotmetre als desitjos de l'Església i del rei i es va declarar penedit, però la passió el va dominar, va fer córrer el rumor que havia rebut dispensa papal i es va casar amb Isabel i va tenir un altre fill. El papa el va excomunicar per segona vegada. Dos emissaris del rei no el van fer entrar en raó. Per altra banda, va impedir la presa de possessió com a bisbe d'[[Aush]] de Felip de Levis, intentant nomenar al seu lloc un bastard del seu pare. El rei va enviar, el [[1455]], dos exèrcits, l'un a Rodés, sota el comandament d'Antoni de Chabanas, i l'altre a Gascunya, dirigits per Joan II de Borbó, comte de Clermont, i el mariscal de Loheac. [[Roergue]] fou ocupada gairebé sense resistència i Lectoure només va resistir tres dies. Joan es va escapar a l'[[Aragó]] i va organitzar una guerrilla al [[Comtat d'Aura]]. Un temps després, en pujar al soli pontifici [[Calixt III]], va anar a Roma a intentar demanar el perdó; però quan s'acostava a la ciutat dos funcionaris pontificis corruptes li van oferir una dispensa papal falsa per casar-se amb la seva germana i la va acceptar. Quan va veure que era falsa i va intentar parlar amb el papa ja era massa tard. Calixt III va morir i el seu successor, [[Pius II]], va ordenar una investigació. Joan es va llançar als seus peus i va ser perdonat, però amb la condició de no veure mai més Isabel, de combatre un any els turcs i de donar una quantitat de diners per obres de caritat. Mentrestant, els seus dominis havien estat confiscats pel Parlament de París. Un temps després, Joan va passar a Aragó i va rebre l'ajuda del rei [[Joan II d'Aragó|Joan II]], que li va donar escortes i es va poder establir a [[Ainsa]], capital de [[Sobrarb]], prop de l'Aure. El juliol de [[1461]] va morir el rei [[Carles VII de França]] i el seu successor, [[Lluís XI de França|Lluís XI]], va perdonar Joan i li va retornar totes les seves possessions. El comte va donar les [[Quatre Valls]] (Aure, N'este, Barousse i Magnoac) a la seva germana Isabel en ple domini.

El [[1465]] el comte d'Armanyac dirigí la [[Lliga del Bé Públic]] i va marxar a [[París]] amb 6000 cavallers. Lluís XI fou obligat a signar els tractats de [[Tractat de Saint-Maur|Saint-Maur]] i de [[Tractat de Conflans|Conflans]], que li feien perdre poder. Joan va tornar triomfant a Armanyac i va tornar a intitular-se "''comte per la gràcia de Déu''". El [[1469]] es va casar amb Joana de Foix-Bearn. El [[1470]] el rei, havent signat una treva amb el [[Ducat de Borgonya|duc de Borgonya]], va decidir revenjar-se de Joan: el va acusar de contactes amb els anglesos (fellonia) i va ordenar-ne la detenció. Abandonat per la noblesa, va haver de fugir protegit per l'escorta d'aragonesos i navarresos. Els estats dels armanyac foren assolats. Joan es va establir una altra vegada a Ainsa i va comptar amb l'ajuda de la gent de l'Aure. El [[1471]] el rei va donar [[Ducat de Guyena|Guyena]] en feu al seu germà, el [[Ducat de Berri|duc de Berri]], però aquest aviat es va revoltar contra el rei i es va aliar a Joan, que va reconquerir la Guyena i l'Armanyac. El duc de Berri va morir el [[1472]], segurament emmetzinat, i Guyena va tornar a la corona. El mateix [[1472]] tres exèrcits reials es van acostar a Lectoure, però els assaltants van ser rebutjats. Llavors es van iniciar converses de pau, per les quals el comte deixava les seves fortaleses i rebia garanties per sortir i entrevistar-se amb el rei per solucionar-ho. Però tan aviat com va entregar les fortaleses els realistes van trencar l'acord. Joan va haver de fugir, però les tropes reials havien fet molt de mal al país i Joan va rebre l'ajut del poble i dels barons i va reprendre Lectoure. El rei va enviar un exèrcit més poderós el [[1473]] que va assetjar Lectoure i va assolar el país. Joan va capitular a Lectoure, però negociant unes condicions acceptables, que una vegada més els reialistes no van respectar, van massacrar els defensors i un cert Pere de Gorgias va matar el comte.

Les Quatre valls van restar en poder d'Isabel, però fou emmetzinada pel cap de l'exèrcit reial Gastó de Lió i la seva muller, la vescomtessa [[Vescomtat de Lavedan|de Lavedan]], que volien usurpar la senyoria. Isabel va morir el [[4 d'agost]] de [[1476]] després d'haver estat obligada a deixar la senyoria a Gastó i la seva muller a canvi d'una pensió que mai van pagar.

Les germanes d'Isabel, Maria i Elionor, casades amb els ducs [[Comtat d'Alençon|d'Alençon]] i [[Comtat de Vendome|de Vendôme]], van pledejar i al cap de molts anys els Lió van decidir vendre els drets d'usdefruit al rei, que els va comprar i el [[1607]] va incorporar les Quatre Valls a la corona.

El comtat data de [[960]], quan els fills de Guillem Garcès, comte de Fézensac, es repartiren les seves terres: el fill petit, [[Bernard el Guenyo]], va rebre l'Armanyac. Els [[comtes d'Armagnac]] van fer homenatge, a la fi del segle XII als [[Llista dels comtes de Tolosa|Comtes de Tolosa de Llenguadoc]], i després directament als reis d'Angleterra. Després d'haver reunit el Fézensac a l'Armanyac pel matrimoni de Guerau o Gerald III d'armanyac i d'Anicel·la de Fézensac, la primera casa d'Armagnac s'extingí el [[1215]] amb Gueraru o Gerald IV. El seu cosí [[Gerald de Lomanha]], vescomte de Fézensaguet, el va succeir i va fundar la segona casa d'Armagnac. Esquivat I, fill de Jordà de Chabanas i Alicia de Bigorra fou comte de part de Bigorra, vescomte de Coserans i senyor de Chabanas i per matrimoni amb Mascarosa II fou també comte d'Armanyac i Fézensac, i vescomte de Lomanha i Fézensaguet. A la seva mort el 1283, el vescomte de Bearn i comte de l'altra part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que (per dret de la seva mare) va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el vescomte de Turena, i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat de Bigorra el 1307.

===Dinastia de Lorena-Guisa===