Comtat de Beaune: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
El '''comtat de Beaune''' fou una antiga jurisdicció feudal de [[Borgonya]]. Era un ''[[pagus]]'' que al segle IX va tenir els seus propis comtes. Els primers comtes són desconeguts. Alguns suposen que fou un dels honors de [[Garí de Provença]] (vers 844) del seu fill [[Isembard]] (844-849) i després d'[[Humfrid]] el marquès de [[Gòtia]] (vers 849-865) però cap dels tres està testimoniat amb el títol. No consta tampoc dins les possessions del gran senyor Eccard, senyor de Perrecy, comte de [[Comtat de Morvois|Morvois]] (840-859), de [[comtat de Chalon|Chalon]] (863-867) i de [[comtat de Mâcon|Mâcon]] (870-877). Bosó I fou rei de la [[Borgonya Cisjurana]] del 877-880 dominant el [[comtat de Vienne]], el de [[Lió]], el de [[comtat de Chalon|Chalon]] sur Saône i el d'[[comtat d'Autun|Autun]], sense que s'esmenti expressament a Beaune.
Manassès I de Chalon el Vell (+ 918) és el primer que porta el títol de comte de Beaune; apareix com a comte de Condroz, Ne, [[comtat d'Atuyer|Atuyer]], [[comtat d'Auxois|Auxois]], [[comtat d'Avallon|Avalois]] o Avallon, Beaune, Chalon-sur-Saône, [[Comtat de Duesmois|Duesmois]] i [[Comtat d'Oscheret|Oscheret]] (887-918), senyor de Vergy (893-918) i comte de [[Comtat de Langres|Langres]] (894-918). Es va casar amb Ermengarda de Provença, filla del rei Bosó i d'Ermengarda de França. El va suceir el seu fill Manassès II que fou comte d'[[comtat d'Auxois|Auxois]], de [[comtat de Dijon|Dijon]] i de Beaune i que va governar del [[918]] a una data incerta.
El [[936]] Hug el Gran, es va fer reconèixer del rei [[Lluís IV de França]] el títol de duc de Borgonya. Hug el Negre, l'altre duc va mantenir Autun, Beaune i Nevers i a la seva mort les seves possessions van anar als seus gendres, Letald II (952-965) [[vescomtat de Mâcon|vescomte de Mâcon]] i senyor de Salins (945-952) que fou comte de [[comtat de Varais|Varais]] o Besançon, [[comtat d'Amous|Amous]] i [[Comtat d'Escuens|Escuens]] (952-965), Robert I de Vermandois, comte titular de Chalon i Beaune (mort el 967) pel seu matrimoni amb Adelaida de Borgonya (+987) la qual es va casar amb segones noces amb Gilbert de Chalon (l'altre gendre implicat en la successió), que fou comte d'Autun pel seu primer matrimoni amb Ermengarda de Borgonya, i comte de Chalon i Beaune per dret patern i pel de la seva segona esposa. Gilbert tenia una filla hereva de nom Luitgarda, però el va succeir de manera efectiva Lambert de Chalon (mort el 978), comte de Chalon, Autun i Beaune (fill de Robert [[vescomtat d'Autun|vescomte d'Autun]]). Odó [[comtat d'Auxerre|comte d'Auxerre]], fill d'[[Hug el Gran (robertià)|Hug el Gran]] duc dels francs, es va casar amb Luitgarda, hereva de Chalon, Beaune, Autun, Avallon, [[comtat de Troyes|Troyes]] i Dijon, i va rebre nominalment aquestos comtats el [[960]] però el rei Lotari I de França el va tractar de desposseir; va morir el [[23 de febrer]] del [[965]]. El comte efectiu de Dijon es va apoderar de Beaune. Els drets de la casa de [[comtat de Vermandois|Vermandois]] a Chalons i Beaune foren defensats per Robert de Troyes, fill d'Heribert II de Vermandois, que va morir el [[968]]; Lambert va gaudir dels comtats fins a la seva mort el 978, però llavors Jofré I Grisegonelle, [[comtat d'Anjou|comte d'Anjou]], vidu d'Hermengarda de Vermandois (945-975) es va casar en segones noces amb Adelaida de Borgonya, vídua de Lambert i es va fer reconèixer a Chalon mentre Beaune devia passar llavors a [[Enric I de Borgonya]], germà i successor d'Otó (vers 980).
| |||