Crítica de cinema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: extrany |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
== El pas de la crítica escrita a nous formats ==
Tot i la invenció de la [[Cinema|imatge en moviment]], no significa que s'utilitzés aquesta innovació per analitzar les produccions que en sortirien. Com bé es diu al principi, no és fins al 1920 quan es comença a prendre consciència de realitzar una certa anàlisi de les [[pel·lícules]] que anaren enregistrant-se. Aquestes primeres es redactaren en format [[Escriptura|escrit]] en els mitjans de llavors ([[premsa]], [[Revista|revistes]], alguna ressenya en alguna [[ràdio]], entre altres). Llavors, no era un problema perquè l'àmbit escrit era molt usual, no existia encara una interacció amb la [[tecnologia]] com avui en dia. El problema apareix quan, entrat en el segle XX, comença a aparèixer una generació que, no acostumada a l'àmbit escrit, es va endinsant en aquest àmbit tecnològic, deixant el format escrit.
[[Fitxer:Podcast iOS.png|miniatura|Icona del ''podcasting'' en dispositius [[iOS]] ([[Apple Inc|Apple]]).]]
És quan la crítica ha de buscar una nova manera d'adaptar-se a aquests [[nous mitjans]] de l'actualitat, tal com ho fa el seu objecte d'estudi, així seguir desenvolupant les respectives reflexions fílmiques, qui sap si d'una manera més rica. Va ser a principi del segle XXI que es va produir un petit canvi dins el sector de les publicacions [[Digital (senyal)|digitals]] cinematogràfiques autòctones, on els respectius autors van començar a utilitzar aquest àmbit web per vehicular els seus discursos. No obstant això, va ser un petit canvi, ja que encara hi ha forces crítics que segueixen treballant amb el format original escrit i amb paper, tot i que no treu la necessitat de modernitzar-se. Tal com diu el crític Tonio L. Alarcón: «siempre va a existir una cierta barrera generacional , eso es inevitable, pero eso no quita que pueda producirse una cierta sintonía a la hora de (intentar) hablar de cine».<ref>{{Ref-publicació|cognom=L.Alarcón|nom=Tonio|article=Más allá de lo escrito|publicació=Dirigido por...|url=|data=12-2019|pàgines=2}}</ref>
Alguns d'aquests nous formats de crítica audiovisual són el ''[[podcàsting]]'' i el [[vídeoassaig]]. Un dels aspectes que més es destaca del ''podcast'', a part de la proximitat amb el lector a través de la veu, és la possibilitat d'improvisació que aporta a un en directe, la qual pot provocar un encadenament de diverses reflexions que, a vegades, arriben a transgredir la idea inicial que es tenia sobre un determinat concepte. A més, per evitar la monotonia de la interlocució verbal i els silencis, així incrementar aquest dinamisme, s'hi incorporen diferents recursos [[Sonoritat|sonors]] com [[Música|músiques]], [[Tràiler (promoció)|tràilers]], etcètera.
[[Fitxer:Brantube youtubers marcas.jpg|esquerra|miniatura|Imatge que representa la video crítica.]]
L'altre format comentat és la vídeo crítica a través de plataformes com ''[[YouTube]]''. Els avantatges que té aquest ús [[audiovisual]] de la crítica es podrien agrupar en tres, els quals aporten un toc força positiu a la respectiva reflexió fílmica: un increment del dinamisme del contingut al tenir el format [[Audio Interchange File Format|àudio]] amb la veu, i el [[Vista|visual]] a través de la gestualitat del propi interlocutor, i els diferents elements externs que s'hi incorporen per evitar la monotonia de la verbalitat (imatges fora de context, tràilers o [[vídeo]]s interessants, melodies estranyes que aporten un toc interessant al conjunt, entre altres); la brevetat del contingut que agilitza el visionat; i l'auge de la creativitat i originalitat en la realització de la respectiva crítica, ja que no hi ha un model fix a seguir.
| |||