Cárdenas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Cárdenas''' és un municipi de [[La Rioja]], a la regió de [[La Rioja Alta]].
== Economia ==
La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà, en què destaquen els conreus de vinya i de cereals, que ocupen la major part de la superfície cultivada. Els pocs regadius que hi ha estan dedicats sobretot a la patata. El comerç i els serveis de Cárdenas són escassos, i la població depèn en aquest aspecte de [[Nájera]], que és a prop.
== Geografia == ▼
El municipi s'organitza al voltant de la vall del riu Cárdenas, que té un fons pla, fa 2 [[km]] d'amplària i està vorejada per terrasses de diferents nivells que es van elevant fins als pujols del marge dret del riu, amb una altitud aproximada de 650 [[msnm]].
== Història == ▼
En el vot de [[Fernán González]] es fa aquesta referència a la població: "Omnes viles de rivo de Alesanco, el rivo de Cárdenas de vertice usque ad Naxeram." El [[992]], el rei de Pamplona i Aragó [[Sanç II de Navarra]] Abarca, la seva esposa, [[Urraca Fernández]], i el seu fill García Sánchez el Tremolós van oferir al [[monestir de San Millán de la Cogolla]] el lloc de Cárdenas per l'ànima de l'infant Ramir, que s'havia mort aquell mateix any. ▼
El rei de Pamplona [[Sanç IV de Navarra]] mort a Peñalén el [[1064]], va fer donació al mateix monestir i al seu abat Pedro de la granja anomenada vila de Cardinis, que el seu antecessor, Sanç II, havia cedit a San Millán. Poc abans que Sanç IV fos assassinat pels seus germans Ramon i Ermesinda a Peñalén, va visitar el monestir al costat de la seva dona, Placencia de Normandia, i va donar a San Miguel les viles de Cardinas Mayores i Menores (28 de febrer de [[1076]]). El rei portava el títol de "''Naiarensis Rex''" i regnava a Pamplona, Àlaba i Nájera. Cárdenas va ser vila reialenca i fins a la creació de la [[província de Logronyo]], per reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertànyer a la [[província de Burgos]]. Cárdenas i Nájera es disputen el lloc de naixença d'Andrés Amutia de San Juan, escultor i autor del cor alt de [[monestir de Santa María la Real de Nájera]], del cor de San Benito el Real de [[Valladolid]] i del cor alt de la catedral de [[Santo Domingo de la Calzada]]. ▼
▲En el vot de [[Fernán González]] es fa aquesta referència a la població: "Omnes viles de rivo de Alesanco, el rivo de Cárdenas de vertice usque ad Naxeram." El [[992]], el rei de Pamplona i Aragó [[Sanç II de Navarra]] Abarca, la seva esposa, [[Urraca Fernández]], i el seu fill García Sánchez el Tremolós van oferir al [[monestir de San Millán de la Cogolla]] el lloc de Cárdenas per l'ànima de l'infant Ramir, que s'havia mort aquell mateix any.
== Etimologia == ▼
▲El rei de Pamplona [[Sanç IV de Navarra]] mort a Peñalén el [[1064]], va fer donació al mateix monestir i al seu abat Pedro de la granja anomenada vila de Cardinis, que el seu antecessor, Sanç II, havia cedit a San Millán. Poc abans que Sanç IV fos assassinat pels seus germans Ramon i Ermesinda a Peñalén, va visitar el monestir al costat de la seva dona, Placencia de Normandia, i va donar a San Miguel les viles de Cardinas Mayores i Menores (28 de febrer de [[1076]]). El rei portava el títol de "''Naiarensis Rex''" i regnava a Pamplona, Àlaba i Nájera. Cárdenas va ser vila reialenca i fins a la creació de la [[província de Logronyo]], per reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertànyer a la [[província de Burgos]]. Cárdenas i Nájera es disputen el lloc de naixença d'Andrés Amutia de San Juan, escultor i autor del cor alt de [[monestir de Santa María la Real de Nájera]], del cor de San Benito el Real de [[Valladolid]] i del cor alt de la catedral de [[Santo Domingo de la Calzada]].
En una [[butlla]] del [[1199]] per la qual es concedien privilegis al [[monestir de San Millán de la Cogolla]] ja apareixia anomenada ''Cardenas''. Si bé podria semblar que el nom deriva d'un color, se li atorga un valor fitotoponímic, a partir de la forma ''cardinus'', procedent del [[llatí]] ''cardu'', "card"<ref>Ranz Yubero, José Antonio, José Ramón López de los Mozos (1º semestre 2002). «Topónimos riojanos del patrimonio emilianense en una bula de 1199. (Archivo de San Millán M. 41-52)» (en español). Berceo (142): pág. 65 a 76. ISSN 0210-8550.</ref>
| |||