Univers d'Einstein–de Sitter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎top: Canvis menors, neteja AWB
m Bot elimina espais sobrants
Línia 4:
En el model, Einstein i de Sitter van derivar una relació senzilla entre la densitat mitja de matèria en l'univers i la seva expansió segons
H<sub>0</sub><sup>2</sup>= ''кρ''/3
on H<sub>0</sub> és la [[constant de Hubble]], ρ és la densitat mitjana de matèria i к és la constant d'Einstein.
La mida de l'univers d'Einstein–de Sitter evoluciona amb el temps segons <math>a\propto t^{2/3}</math>, fent la seva edat actual 2/3 vegades el [[Constant de Hubble|temps d'Hubble.]]
L'univers d'Einstein–de Sitter va esdevenir un model estàndard de l'univers durant molts anys a causa de la seva simplicitat i d'una manca d'evidència empírica tant per la curvatura espacial com per una constant cosmològica.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kragh|nom=Helge|títol=Cosmology and Controversy|url= https://archive.org/details/cosmologycontrov00helg|data=1999| editorial= [[Princeton University Press]] |lloc=New Jersey|pàgines=[https://archive.org/details/cosmologycontrov00helg/page/35 35]}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Nussbaumer|nom=Harry|títol=Discovering the Expanding Universe|data=2009| editorial= [[Cambridge University Press]] |lloc=Cambridge|pàgines=144–152}}</ref> També va representar un cas teòric important d'un univers amb densitat de matèria crítica al límit de contraure's. Tanmateix, les revisions més tardanes de cosmologia d'Einstein mostraven clarament que ell només veia el model com una de les diverses possibilitats per l'expansió de l'univers.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Einstein|nom=Albert|títol=The Meaning of Relativity|data=1945| editorial= [[Routledge]] |lloc=Nova York|pàgines=112–135|edició=2nd}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Einstein|nom=Albert|títol=La Theorie de la Relativité|data=1933| editorial=Hermann et Cie|lloc=París|pàgines=99–109}}</ref><ref name="cor-2013">{{Ref-publicació|cognom=O'Raifeartaigh|nom=O'Keeffe|cognom2=Nahm|nom2=|cognom3=Mitton|nom3=|any=2015|arxiv=1503.08029|publicació=Eur. Phys. J.|volum=40|exemplar=3|pàgines=63–85|doi=10.1140/epjh/e2015-50061-y}}</ref>
 
L'univers d'Einstein–de Sitter va ser particularment popular en els anys 80, després que la teoria d'[[inflació còsmica]] va pronosticar que la curvatura de l'univers hauria de ser molt propera a zero. Aquest cas amb una [[constant cosmològica]] de zero implica que el model d'Einstein-de Sitter i que la teoria de [[matèria fosca freda]] van ser desenvolupades inicialment amb una assumpció de matèria còsmica d'un 95% de matèria fosca freda i d'un 5% de [[Barió|barions]]. Tanmateix, en els anys 90 diverses observacions que inclouen agrupacions de galàxies i mesures de la [[constant de Hubble]] van comportar problemes seriosos al model. A aquest descobriment el van seguir el descobriment de l'[[Expansió accelerada de l'univers|univers en acceleració]] el 1998, i observacions del [[Radiació còsmica de fons|fons de microones còsmic]] i mesures de desplaçament cap al roig de galàxies els anys 2000-2003. És ara generalment acceptat que l'[[energia fosca]] constitueix aproximadament un 70 per cent de la densitat de l'energia present mentre que la [[matèria fosca freda]] constitueix al voltant del 25 per cent, com en el modern [[model Lambda-CDM]].