Les intrigues de la seva madrastra, [[Elionor de Castella i Portugal|Elionor de Castella]], provocaren la pèrdua d'una bona part dels dominis comtals: Alòs, Ivars, Meià... bona part dels quals passà als fills d'aquesta: [[Ferran d'Aragó i de Castella|Ferran]] i [[Joan d'Aragó i de Castella|Joan]].
Fou nomenatCom procurador general del regne i va ser lleial en tot moment al seu germà [[Pere el Cerimoniós]], posant-se en diverses ocasions en contra de la seva germana [[Constança d'Aragó i d'Entença]], reina consort de [[Regne de Mallorca|Mallorca]]. Però, més tard, Pere el Cerimoniós féu proclamar hereva la seva filla primogènita, la infanta [[Constança d'Aragó i de Navarra|Constança d'Aragó]], desheretant així Jaume I d'Urgell que era l'hereu dels regnes si Pere moria sense fills mascles. Jaume marxà a Saragossa i encapçalà la revolta nobiliària de la Unió aragonesa, doncs com baró d'Entença era també un baró aragonès. Aquesta revolta dugué a la [[guerra de la Unió]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés i Vidal|nom=Santiago|títol=Els barons de Catalunya|url=|edició=(1a ed. 1957)|llengua=|data=2011|editorial=Editorial Base|lloc=Barcelona|pàgines=175-176|isbn=}}</ref>
Va encapçalar la revolta nobiliària de la [[guerra de la Unió]] com a resultat de la decisió [[Pere el Cerimoniós]] de desheretar-lo si moria sense fills mascles en favor de la infanta [[Constança d'Aragó i de Navarra|Constança d'Aragó]], filla primogènita del rei.
