Alta crítica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 2:
'''Alta crítica''' és l'estudi del text de la [[Bíblia]] amb el mètode [[Historiografia|historiogràfic]] de la [[crítica històrica]] i el mètode [[Filologia|filològic]] de la [[crítica textual]].<ref>{{Ref-llibre|urlcapítol=http://www.protestant.nu/Encyclopedie/tabid/359/Page/schriftkritiek/Default.aspx|capítol = Schriftkritiek| títol=Christelijke Encyclopedie|consulta=2018-05-11|nom=Riemer|cognom=Roukema|editor = {{versaleta|Harinck}}, George (ed.)| llengua=neerlandès|editorial=Kok|lloc=Kampen|data=2005}}</ref>
Al context de l'estudi científic de la bíblia, el concepte alemany ''höhere Kritik'', literalment «crítica superior» va ser utilitzat per primera vegada pel historiador i orientalista alemany [[Johann Gottfried Eichhorn]] (1752-1827) al seu llibre ''Einleitung ins Alte Testament'' (Introducció a l'Antic Testament).<ref>{{ref-llibre|cognom=Eichhorn|nom=Johann Gottfried|enllaçautor = Johann Gottfried Eichhorn|títol=Einleitung ins Alte Testament|url=http://www.mdz-nbn-resolving.de/urn/resolver.pl?urn=urn:nbn:de:bvb:12-bsb10410486-8|llengua=alemany|data=1787|editorial=Weidmann und Reich|lloc=Leipzig}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Reid|nom=G.|capítol=Biblical Criticism (Higher)|urlcapítol=http://www.newadvent.org/cathen/04491c.htm|títol=Catholic Encyclopedia|llengua=anglès|data=1908|editorial=Robert Appleton Company|lloc=Nova York}}</ref> A les antecedents es compta amb l'[[humanista]] [[Erasme de Rotterdam]] (1466? - 1536) que se sol acreditar com el primer intel·lectual a estudiar la Bíblia des d'un punt de vista crític, o sota qualsevol criteri que no fos la de considerar-la un text literalment revelat.<ref>Will Durant, ''The Story of Philosophy'', p. 125, Touchstone, 1961, {{ISBN|0-671-20159-X}},</ref> Al
L'alta crítica utilitza els mateixos [[mètode científic|mètodes científics]] que s'utilitzen per estudiar l'origen dels [[text]]s [[literari]]s antics. No es limita, per tant necessàriament a l'escripturística, sinó que s'empre sobre qualsevol [[manuscrit]] antic, medieval o fins i tot modern, i també sobre els [[impremta|textos impresos]], especialment els [[incunable]]s, i de fet, en teoria, sobre qualsevol tipus de suport d'un document. En general, s'aplica especialment a tots aquells la versió original dels quals difereix de les posteriors o, com sol passar en la major part de les [[fonts primàries]] de l'[[Edat antiga|antiguitat]], quan s'ha perdut i es pretén reconstruir mitjançant diferents procediments d'anàlisis de les diferències i la seva explicació genealògica.
| |||