La Veu de Catalunya: diferència entre les revisions

{{Infotaula de publicacions periòdiques}}

 

Fou portaveu del programa ideològic i polític de la [[Lliga Regionalista]] i la línia editorial, conservadora, promogué l'autonomia, la normalitat de l'ús públic de la llengua, i l'escola catalana. Des del punt de vista periodístic, era un diari modern, ordenat per seccions, amb corresponsals i col·laboradors al territori i un equip que combinava gent jove i els millors periodistes de l'època.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Farradellas|nom=Victor|article=La Mancomunitat no hauria pogut existir sense ‘La Veu de Catalunya' [Conversa amb Josep Maria Figueres]|publicació=Sàpiens, núm. 140|url=https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/la-mancomunitat-no-hauria-pogut-existir-sense-la-veu-de-catalunya_15600_102.html|data=27 de juliol de 2015|pàgines=}}</ref> Va ser el diari en català més longeu del {{segle|XX}}, amb 38 anys de publicació diària.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.nuvol.com/noticies/diari-no-politich-pero-clar-i-catala/|títol=La Veu de Catalunya: ‘Diari no polítich, però clar i català’|consulta=juny de 2019|llengua=|editor=Núvol|data=14.07.2014}}</ref> La capçalera, dissenyada per [[Lluís Domènech i Montaner|Domènec i Montaner]], mostrava una àliga quadribarrada. [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i [[Eugeni Xammar i Puigventós|Eugeni Xammar,]] en el seu moment, i l'historiador del periodisme Josep Maria Figueres, en l'actualitat, l'han considerat el diari més important editat en català.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Figueres|nom=Josep Maria|títol=La Veu de Catalunya : (1899-1937)|url=https://www.worldcat.org/oclc/890107528|edició=1ª edició|data=2014|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788415711728|llengua=}}</ref>