Edil romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 19:
== Origen ==
El nom d'aquests funcionaris deriva del fet que es feien càrrec del temple (''aedes'') de [[Ceres (mitologia)|Ceres]]. Els edils eren originàriament dos i s'anomenaven '''edils plebeus''' (''aediles plebeii'') i s'escollien entre la [[plebs]], i la institució de l'ofici data del mateix temps que els [[tribuns de la plebs]] ([[494 aC]]). Sembla que els seus deures al principi eren merament ministerials; eren els assistents dels tribuns en aquelles matèries que aquests els hi confiaven entre les que s'enumeren l'audiència de causes de petita importància. En un període primerenc després de la seva institució (446 aC), eren encarregats de la custòdia dels [[senatconsult]]s que els cònsols havien suprimit o alterat arbitràriament fins llavors.<ref>Livi, III. 55</ref>
Eren també els custodis dels [[plebiscit]]s. Altres funcions foren gradualment assignades i no és fàcil distingir sempre els seus deures d'aquells que eren assignades als censors; ni distingir-les d'aquelles que eren assignades als edils plebeus o curuls.
Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[Cúria romana|cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord amb [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>
La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].
Línia 42:
El passatge de Livi no menciona quines eren aquestes edats fixades per la llei; però per altres fonts romanes que l'edat fixada per a ser edil era de trenta-sis anys. Aquesta, com a mínim, era l'edat en què un home podia ser candidat per a edil curul, i no sembla que hi hagués diferències per a ser edil plebeu. En temps de Ciceró, els edils s'escollien sovint el juliol; el lloc usual d'elecció era el Camp de Mart, i el magistrat que presidia l'elecció era un cònsol.
Els edils existiren sota els emperadors, però els seus poders foren gradualment minvats, i les seves funcions exercides per nous oficials creats pels emperadors. Després de la batalla d'Accium, August appointed a prefectus urbi, qui exercia de policia general, el qual havia estat originalment un dels deures dels edils. August també prengué als edils o ho exercií ell mateix, l'ofici de la superintendència dels ritus eligiosos, i el banishing de la ciutat de les cerimònies foranes, també assumí la superintendència dels temples, i possiblement desproveí els edils de les seves funcions originals.
Això serveix per explicar que Dió Cassi (Lv. 24) that no ones was willing exercir un càrrec contemplatiu, i august was llavors reduced to the necessitu of
compelling persons to take it: persones accordingly escullides by lot, out of thiose who had served the offic o questor i tribú; i així es féu des de llavors.
| |||