Elias de Barjols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
==Vida==
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 130v - Elias de Barjols (1).jpg|miniatura|[[BnF]] ms. 854 fol. 130v, cançoner I]]
No es conserven referències a aquest personatge en documents d'arxiu. La [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]] diu que era de l'[[Agenès]], d'un castell anomenat ''Perols'', que no ha estat identificat amb seguretat. La vida continua explicant que es féu joglar i anava amb un altre joglar anomenat Oliver i que [[Alfons II de Provença]] els acollí a la seva cort i els donà mullers i terres a [[Barjols]]. I que s'enamorà de la comtessa Garsenda quan el comte morí a Sicília i que li dedicà les seves cançons i que, quan ella morí, es retirà a l'Hospital de Sant [[Benet d'Avinyó]], on morí.<ref>Vegeu l'edició i traducció de la vida també a Riquer, ''Los trovadores'' p. 1195</ref>
Efectivament, dues cançons d'Elias de Barjols van dirigides a Garsenda i, en altres dedicatòries, consten moltes relacions amb trobadors i senyors del seu temps. La cançó ''Belhs Guazanhs'' s'ha datat de 1191, encara que aquesta datació és discutida. La darrera peça datable és de 1230, cosa que dóna una producció poètica estesa en el temps.<ref>Vegeu els detalls de tot plegat a Riquer, ''Los trovadores'' p. 1192-4</ref>
La peça més coneguda potser és ''Belhs Guazanhs, s'a vos plazia'' (132,5) on, a imitació d'una poesia de [[Bertran de Born]] (PC 80,12 ''Domna, puois de me no·us chal''), Elias escull la millor qualitat de cada cavaller per crear el cavaller perfecte. Els provençalistes l'anomenen la cançó del ''cavalher soissebut'', prenent l'adjectiu de Bertran de Born (''dama soissebuda'' = "imaginada, artificial"). S'hi han identificat, entre els cavallers esmentats, [[Robert IV (delfí d'Alvèrnia)]], [[Raimon de Miraval]], [[Pons de Capduelh]], [[Bertran de la Tor]] i possiblement [[Eble V de Ventadorn]] (el marit de [[Maria de Ventadorn]]) i [[Aimar V de Llemotges]].<ref>Vegeu l'article de Stronski, Annales du midi, 1906, esmentat a la bibliografia</ref>
| |||