Elisabet I de Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Elisabet I Petrovna de Rússia''' emperadriu de [[Rússia]], anomenada ''la Climent''; filla segona de [[Pere I de Rússia|Pere I]] i [[Caterina I de Rússia]], nascuda a [[Kolómenskoie]], el [[18 de desembre]] de [[1709]] i morí a [[Sant Petersburg]] l'any [[1762]], als 53 anys.
Quan va morir Pere el Gran sense descendència masculina, l'opinió sobre qui havia de pujar al tron va quedar dividida. Havia estat relegada del tron el [[1725]] en pujar la seva mare al tron, el [[1727]] quan [[Pere II de Rússia|Pere II]] (nebot seu). En morir Pere II, el gener de [[1730]], l'opinió va tornar a dividir-se entre els partidaris de les filles de Pere i els de [[Pere III de Rússia|Pere III]], que encara era un nen. Finalment, va pujar al tron [[Anna Ivanovna de Rússia|Anna Ivanovna]], filla segona del tsar [[Ivan V de Rússia]], qui a més era la qual menys probabilitats tenia.
Va ascendir al tron en [[1741]], després d'enderrocar l'Emperador nen [[Ivan VI de Rússia]], que va fer tancar com un animal a la fortalesa de [[Schlüsselburg]], aprofitant la debilitat i mandra de la regenta mare, [[Anna Leopóldovna de Rússia|Anna Leopóldovna]], filla de Caterina de Meklemburg. Es va iniciar una revolució entre els partidaris d'Elisabet i Ivan. Tot va acabar quan un dels seus propis aliats i amants (Lestocq) la va voler tancar en un convent; però Isabel, durant una vetllada del [[25 de novembre]] de [[1741]], havia fet cridar a alguns dels seus seguidors, suplicant-los que la salvessin. Va plorar i els va fer besar la creu, la qual cosa equivalia a un jurament.
Ella els va dir que era la seva mare, la mare del poble rus. Ells van cedir, fent-li cas, vetllant i guardant per ella. Abans, les seves paraules havien estat: "Juro morir per vosaltres, jureu vosaltres morir per mi!". Tenia 31 anys i era bella i elegant, a part de gran amazona. Va tenir una educació molt pobra que va compensar amb un caràcter fort i apassionat.
== Política ==
Va ser l'última descendent per línia masculina dels [[Dinastia Romànov|Romànov]] que va ocupar el tron rus. La casa dels Romànov només va quedar representada per dones. Catalina i Pere van tenir vuit fills però només li van sobreviure dues filles: Ana, duquessa de Holstein, morta al maig de [[1728]], i la princesa Elisabet. Va contreure matrimoni, morganàtic, amb [[Aleksei Razumovski]], al que l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carles VI]] va fer Comte del Sacre Imperi, però no va tenir descendència.
Dona de caràcter autoritari, excèntrica i luxuriosa, va tenir no obstant això alguns encerts com governant, entre ells l'abolició de la pena de mort ([[1744]]), encara que era cruel amb els seus enemics, als quals torturava; la supressió de les duanes interiors; la reorganització del comerç exterior i les iniciatives de tipus artístic i cultural. [[Ivan Xuvàlov]], favorit d'Elisabet, és qui funda la [[Universitat de Moscou]], i és també durant aquest període, que s'estableix l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg]]. Va millorar les relacions amb Anglaterra i Àustria; en la seva guerra contra Suècia, va aconseguir el sud de Finlàndia.
Línia 16:
== Vida privada ==
Va tenir mala sort amb els seus promesos: alguns van morir, i uns altres la van deixar. Havia estat promesa al rei [[Lluís XV de França]], al tsar [[Pere II de Rússia]], al duc de Chartres, al duc de Borbó i al comte de Charolais. El seu últim promès, el príncep [[Carles August de Holstein]], Bisbe de Lübeck i candidat a la corona de [[Curlàndia]], havia mort de verola. El seu gran amor de joventut va ser el comte [[Simon Narixkin]], del qual va ser separada violentament.
Tanmateix comptava amb una petita cort d'amants. Elisabet necessitava estar amb algú. Va tenir romanços amb els Txuvalov (Alexandre i Pere), amb Mikhaïl Vorontsov i amb dos personatges més de cognoms Lestocq i Schwartz. Els oficials de la seva guàrdia l'adoraven, entre altres coses perquè acceptava ser la padrina dels seus fills. Els soldats anaven a parlar amb ella a la seva casa de camp. Va tenir d'amants a soldats com Butorlín, Chombín, Lestoccq i, a Razumovski, amb qui acabà casant-se en secret el [[1742]].
Elisabet parlava en francès i encara que llegia, instaura d'un període o etapa de cultura francesa que succeeix al de la cultura alemanya de Pere I i dels regnats següents. Les institutrius i els mestres francesos proliferaven entre l'aristocràcia. El francès arriba a ser per a molts el seu segon idioma, i [[París]], havia de ser visitada pels nobles que es preuessin de ser-ho. [[França]] era "el màxim", per a ells, com per a uns altres seria [[Alemanya]], [[Àustria]] o [[Anglaterra]]. Va deixar com successor al seu nebot [[Pere III de Rússia|Pere III]], fill de la seva germana gran i de [[Carles Frederic de Holstein-Gottorp|Carles Frederic]], duc de [[Holstein-Gottorp|Schleswig-Holstein-Gottorp]], qui va néixer a Alemanya el [[1728]] però el va adoptar en [[1741]].
{{Inicia taula}}
| |||