Entitat local menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla de format de referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
Una '''entitat local menor''' (tradicionalment anomenada '''pedania'''), és una forma d'[[Administració local d'Espanya|administració local espanyola]] que, segons l'Estatut Municipal del [[1924]], es definia com aquell "agregat, parròquia, llogaret, caseria o vilatge que, essent dins d'un municipi i constituint un nucli separat d'edificacions, formen un conjunt de persones i béns amb interessos col·lectius diferenciables dels generals del [[municipi]]". Es regeixen per les diverses lleis reguladores de les [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] i per la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (Llei 7/1985, de 2 d'abril):<ref>{{format ref}} http://www.boe.es/buscar/pdf/1985/BOE-A-1985-5392-consolidado.pdf</ref>
* L'entitat havia de tenir un òrgan unipersonal executiu d'elecció directa (l'''alcalde pedani'').
* Així mateix hauria de disposar d'un òrgan col·legiat de control, el nombre de membres del qual no podia ser inferior a dos ni superior al terç del nombre de regidors que formin el respectiu [[ajuntament]]. La designació dels membres de l'òrgan col·legiat de l'entitat local menor es feia segons els resultats de les eleccions per a l'ajuntament en la secció o seccions constitutives de la circumscripció per a l'elecció de l'òrgan unipersonal. Tanmateix, es podia establir el règim de consell obert.
* Els acords sobre disposició de béns, operacions de crèdit i [[expropiació forçosa]] havien de ser ratificats per l'ajuntament.
En l'actualitat, aquesta figura administrativa ha estat substituïda del [[1987]] enç a [[Catalunya]] per una nova figura: l'[[Entitat Municipal Descentralitzada|entitat municipal descentralitzada]]. Aquestes entitats de descentralització municipal es governen per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha el president de l'entitat local menor. Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en entitat local menor o a petició del mateix ajuntament, o bé per acord de govern de la comunitat autònoma, segons els casos.
Habitualment, les entitats locals menors descentralitzades corresponen a antics [[municipi]]s que d'aquesta manera recuperen una part de l'autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat o amb un grup de veïns prou dinàmic dins de municipis extensos amb diverses localitats a l'interior.
En altres comunitats autònomes tenen denominacions específiques, com ara ''[[entitat local autònoma]]'' a [[Andalusia]], ''junta vecinal'' a [[Cantàbria]] o [[Parròquia rural (Astúries)|parròquia rural]] a [[Astúries]].
Línia 25:
La divisió en pedanies és característica, per exemple, de la [[regió de Múrcia]], amb diversos municipis que freguen o fins i tot superen 1.000 km² d'extensió. També són comunes a la [[província de Lleó]], on la gran major part dels pobles són pedanies i on superen la quantitat de 1.300. A partir d'aquesta realitat viva, el dret administratiu local espanyol des del {{segle|XIX|s}} imposà aquest terme i aquesta estructura al conjunt de l'Estat.
A [[Hispanoamèrica]], per exemple, a la província [[argentina]] de [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]], les pedanies són les subdivisions dels departaments.
== Entitats locals menors dels [[Països Catalans]] ==
| |||