Esclavitud a l'antiga Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
L''''esclavitud a l'antiga Roma''' constituïa una de les característiques de la societat romana. Al llarg de tota la història de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i el seu domini sobre la [[Mediterrània]], [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]], la societat romana fou essencialment esclavista, i tant la seva economia com la seva estructura social es basava en un sistema de classes en què l'esclau constituïa l'esglaó més baix de la societat.
== Orígens ==
La majoria dels esclaus de l'[[antiga Roma]] es capturaven en les guerres; els exèrcits romans portaven els presoners de guerra com a part de la recompensa.
Davant del temple de Pietas, estava la columna lactària, on eren dipositats els nadons abandonats perquè algú els adoptés. Això gairebé mai no ocorria, sinó que els recollien persones que els convertien en esclaus si eren homes, i en prostitutes si eren dones. Els nens deformes o febles eren eliminats. El nen adoptat prenia el cognom del nou pare. Quan una esclava tenia un fill, era responsabilitat del seu amo acceptar-lo en la família. Que el matés si no era acceptat no estava mal vist, encara que més tard va poder arribar a tenir un tipus de reprovació moral.
== Condició d'esclaus, dret i [[manumissió]]==
Dins de l'imperi, els esclaus eren venuts en subhasta pública o, de vegades, a les botigues, o per venda privada per als esclaus més valuosos. El tràfic d'esclaus era supervisat per funcionaris fiscals romans anomenats ''qüestors''.
Línia 19:
* Amb la mort de l'amo, en el testament solien alliberar els esclaus com a mostra de generositat. Quan eren alliberats d'aquesta manera, se'ls deixava alguna propietat o diners.
* Comprant la seva llibertat, ja que després d'haver passat anys d'intermediari del seu amo en els negocis, podien guanyar un peculi.
* Per declaració davant d'un magistrat. Amo i esclau defensaven la seva llibertat davant d'un magistrat. Si era acceptada, se li posava un bastó al cap com a senyal de la seva llibertat.
Molts emancipats romanien a casa fent les mateixes tasques, encara que amb més dignitat.
Línia 39:
[[Fitxer:Wheat-haHula-ISRAEL2.JPG|miniatura|Conreu de [[blat]]]]
[[Fitxer:RomanHoeBlade.jpg|miniatura|[[Aixada]] romana de ferro, 2.000 anys d'antiguitat. Pot ser vista al ''Field Museum of Natural History'' (Chicago)]]
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia es basava en el sistema de producció [[esclau|esclavista]]. El nombre d'esclaus d'una hisenda era variable segons el tipus d'explotació; com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre excessiu de bracers, es transformava una explotació agrària en una de ramadera. Gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Hi havia mercats d'esclaus, als quals acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes, i si estaven marcats amb el signe de l'amo es deia que portaven l'''stigma'' o ''notatio''.
La feina era realitzada en gran part per esclaus (''familia rustica'') encapçalats per un capatàs (''vilicus''), que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecció, i en absència de l'amo també castigava. A les ordres del ''vilicus'' estava la ''vilica'', majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del [[colomar]]). Seguien els ''bulbuci'' (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia ramat, el pastor. Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts.
Les terres agrícoles eren encerclades amb arbres ([[Om|oms]], [[Pi (arbre)|pi]]ns o [[xiprers]]) i els prats i vergers s'encerclaven amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment.
Les dependències de la hisenda (''Vila Rustica'') comprenien la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capatàs i dels altres esclaus. L'amo proveïa de vestit i calçat els esclaus, així com de blat, sal i altres aliments (olives, peix salat, vi, oli...) en quantitat proporcionada al treball de cadascú (''demensum''), per la qual cosa el capatàs, que era el més important però el que menys treballava, rebia menys (encara que era el que tenia més possibilitats de ser [[Manumissió|manumès]]). La ''Vilica'', que s'encarregava de la casa, servia la taula i cuinava els aliments.
Els esclaus podien descansar els dies festius i els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i després de la sembra, a l'hivern (uns trenta dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus entre si, per ajudar-se desinteressadament, o per un salari convingut. Rarament es contractava treballadors estrangers llevat del temps de la sega, quan calia més gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador en feia la recol·lecció. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans dels [[publicà|publicans]].
Les grans hisendes dedicades a la ramaderia estan formades per terres de pastures i boscos, amb una extensió més gran que els grans dominis agrícoles (es pot dir que com a mínim superaven les dues-centes hectàrees, i en alguns casos n'arribaven fins a diversos milers).
El [[bestiar]] pastava a les muntanyes durant l'estiu, i a les planes a l'hivern (normalment en terres ermes o allà on ja s'havia recollit la collita en els casos d'existir també explotació agrícola). Els ramats estaven formats per [[ovelles]], [[cavall]]s, [[bou]]s, [[ase]]s i [[mul]]s, els quatre últims destinats a la venda als pagesos, i també a l'exèrcit, als carreters i altres. També hi havia bandades de porcs i cabres. La ramaderia més important era la d'ovelles, de les quals s'aprofitava la [[llana]] (els vestits més usuals eren de llana) i de les quals la carn era apreciada en moltes províncies. La cura dels ramats d'ovelles corresponia gairebé sempre a esclaus que a l'estiu romanien sempre amb el bestiar, fins i tot de nit, i s'allotjaven en cabanes o en cledes. El pastor, tot i esclau, gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes.
Línia 66:
== Referències ==
{{Projectes germans|commons=Slavery in Ancient Rome}}
* Roman Slavery: The Social, Cultural, Political, and Demographic Consequences by Moya K. Mason.
* Antonio Santosuosso, Storming the Heavens, p. 43, {{ISBN|0-8133-3523-X}}.
* William L. Westermann, The slave systems of Greek and Roman Antiquity, The American Philosophical Society, Philadelphia, US.
* de souza,Philip:"the roman news", page 11. Candlewick press, 1996.
* Johnston, Mary. Roman Life. Chicago: Scott, Foresman and Company, 1957, p. 158-177.
* Described by Mikhail Rostovtzev, The Social and Economic History of the Roman Empire (Tannen, 1963), p. 288.
* Hopkins, Keith. Conquerors and Slaves: Sociological Studies in Roman History. Cambridge University Press, New York. pg. 4-5.
* Siculus, Diodorus. The Civil Wars 111-121. 73-71 BC.
* McGinn, Thomas. Prostitution, Sexuality, and the Law in Ancient Rome. Oxford University Press, 2003, pg. 309.
* Dillon, Matthew and Garland, Lynda. Ancient Rome: From the Early Republic to the Assassination of Julius Caesar. Routledge, 2005. Pg. 297.
* Adolf Berger, Encyclopedic Dictionary of Roman Law (American Philosophical Society, 1991 reprint), p. 706.
{{Antiga Roma}}
| |||