Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Tot i que Millàs és una referència inqüestionable, els usos de Millàs han quedat antiquats
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí''' (en [[àrab]] '''سليمان بن يقظان الكلبي الأعرابي''', ''Sulaymān ibn Yaqẓān al-Kalbī al-ʿArābī''), més conegut com a '''Sulayman ibn Yaqdhan''', '''Sulayman al-Arabí''' o simplement '''l'al-Arabí'''<ref name="Millàs">{{ref-llibre| cognom= Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = XXVIII| url= http://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref> (m. [[780]]), fou [[valí]] de [[Barcelona]] (a. [[777]]-[[780]]). La seua nissaga va governar Barcelona uns quinze anys.
 
El [[777]] es va aliar amb el valí de [[Saraqusta|Saragossa]] [[Hussayn al-Ansarí]] per encapçalar una [[revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova|revolta contra l'emir]] i va enviar una ambaixada a [[Carlemany]] a [[Dieta de Paderborn|Paderborn]] tot oferint-li la submissió de tots dos. Sulayman va resistir a Saragossa el [[Setge de Saraqusta (777)|setge de la ciutat]] i va esperar a Carlemany, que va marxar cap a [[Saragossa]] el [[778]]; una de les columnes de l'exèrcit va creuar pels [[Pirineus]] orientals, a la qual Sulayman s'uní al seu pas per Barcelona.<ref name="Millàs">{{ref-llibre|cognom=Millàs i Vallicrosa|nom=Josep Maria|enllaçautor=Josep Maria Millàs i Vallicrosa|títol=Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia|pàgines=XXVIII|url=http://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=84-7283-117-5|data=1987|ref=}}</ref>
 
Arribats a Saragossa, Hussayn va refusar de sotmetre's a Carlemany, car sembla que no estava disposat a sotmetre's i només volia l'aliança contra Còrdova, i es va excusar en el fet que ell no havia promès la submissió ni res concret personalment i que Sulayman l'havia malinterpretat. Carlemany va acusar Sulayman d'haver-lo enganyat i [[Setge de Saraqusta (778)|va posar setge a Saragossa]], però al cap d'un mes, sense perspectives de succés, Carlemany es va retirar, després de prendre com a ostatges Sulayman i altres notables àrabs del seu bàndol.<ref name="Millàs"/>