Esteve Paluzie i Cantalozella: diferència entre les revisions

Fill d'Esteve Palusier i Bellaprat fabricant de mitges i de Sabina Cantalosella i Masmitjà naturals d'[[Olot]], i net d'Esteve Paluzie Rovaud, mitger natural de [[Lodeva]] i de Teresa Bellaprat o Bellapart i Noguer. Després de cursar estudis de mestre a [[València]], Esteve Paluzie obrí el seu primer col·legi a [[Barberà del Vallès]], des d'on passà a [[Sabadell]]<ref name=nomen>{{ref-web|cognom=Nomenclàtor|url=http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17940&Itemid=122|consulta=7 juliol 2014|títol=Carrer d'Esteve Paluzie|editor=[[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref> i posteriorment a [[València]], on s'hagué de refugiar a causa de la persecució a què era sotmès per raó dels seus ideals liberals.

El [[1845]] començà a publicar ''El Instructor de la Juventud'' i fundà després una editorial destinada a la impressió de llibres per a un ensenyament primari, tasca que el va fer decidir a tancar l'escola. Va regalar, l'any [[1856]], una col·lecció de quadres paleogràfics a l'Escola de Diplomàtica, li fou concedida la [[Creu de Carles III]] i el nomenaren membre corresponent de l'Acadèmia de la Història.

Era membre de diverses entitats científiques nacionals, estatals i estrangeres, i exercí el càrrec d'inspector d'antiguitats de [[València]], [[Aragó]] i [[Catalunya]].

De les nombroses obres que va publicar, cal citar-ne: ''Elementos de aritmètica mercantil'' (1832); ''Tratado de Urbanidad'' (1839) –que es va reeditar diverses vegades–; ''La taquigrafía al alcance de todos'' (1844); ''Silabario Intuitivo'' (1867); i ''Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes'' ([[1860]]),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Paluzie y Cantalozella|nom=Esteban|títol=Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes|url=|edició=|llengua=castellà|data=1860|editorial=Establecimiento tipográfico de Jaime Jepus|lloc=Barcelona|pàgines=132|isbn=}}</ref> i ''Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de provincia'' (1869). El seu gran èxit editorial fou l'obra ''Paleografías españolas'', que constitueix una aportació impressora important, pels difícils procediments de reproducció de què s'hagué de valer.