Exegesi: diferència entre les revisions

L'exegesi tradicional és la que s'ha utilitzat històricament i es diferencia per utilitzar poc els recursos de la [[crítica literària]], [[Crítica històrica|històrica]] i altres mètodes científics. Pren els llibres sagrats com una unitat, accepta la seva inspiració divina i els fenòmens sobrenaturals atribuïts als actors del llibre. Requereix una anàlisi de paraules significatives en el text, l'examen del context general històric i cultural, i la confirmació dels límits d'un passatge.

Entre els exegetes catòlics antics hi ha [[Orígenes]], [[Joan Crisòstom]], [[Teodoret]], [[Diodor de Sicília]], [[Hilari I]], [[Ambròs de Milà]] i principalment, [[Jeroni d'Estridó]]. A l'[[edat mitjana]], l'exegesi fou representada per [[Gregori el Gran|Gregori]], [[Bernat de Claravall]], [[Bonaventura de Bagnoregio]] i [[Tomàs d'Aquino]]. Posteriorment en el {{segle|XVI|s}} durant la reforma, sorgiren molts intèrprets racionalistes de la Bíblia que foren contestats pels catòlics [[Cornelius Lapide]] i [[Augustin Calmet|Dom Calmet]].

*El ''[[midraix]]'' forma una exposició de l'exegesi bíblica de la ''[[Torà (llei jueva)|Torà]]'' i els seus paràgrafs relacionats amb la Llei, que també és un objecte d'anàlisi.

*L'''[[Halacà]]'' comprèn una exegesi de la Llei escrita.

*L{{'}}''[[Agadà]]'' és una exegesi de parts del ''Torà'' no connectades a la Llei.

*El ''[[Tanakh]]'' comprèn l'estudi exegètic de la ''[[Torà (llei jueva)|Torà]]'', els ''[[Neviïm|Profetes]]'' i els ''[[Ketuvim|Escrits]]'', les tres divisions de la ''Bíblia'' jueva (que els cristians anomenen ''Antic testament'').

*La ''[[Masoreta|Masora]]'' és l'exegesi que va determinar les regles i principis que governen els textos bíblics.