Paolo Veronese: diferència entre les revisions

Va aprendre dels grans [[Venècia|venecians]], [[Tintoretto]] i [[Tiziano]], així com els pintors d'[[Emília (regió)|Emília]], com [[Parmigianino]]. Se'l considera creador, juntament amb Tiziano, d'un gust suntuós i colorista, que a Venècia es va perllongar fins al {{segle|XVIII|s}}. Prefereix els grans formats. El seu estil es caracteritza pel [[luxe]], l'arquitectura clàssica que emmarca les seves escenes i el ric encara que suau colorit. Amic de [[Palladio]] i altres grans arquitectes de l'època, emmarca les seves escenes en àmplies arquitectures, tret que ho fa precursor del [[Pintura barroca|barroc]].

 

 

Quant a la seva tècnica, usa un empastament lleuger, el que permet innombrables transparències. Li interessa la perfecció del dibuix. Es considera un dels artistes més destacats de l'escola veneciana, encara que d'un [[manierisme]] innegable. La seva transcendència en l'estil posterior permet classificar la seva obra de ''[[Barroc|prebarroca]]'', en particular per l'elegància de la forma, el seu gust per les atmosferes diàfanes i el sentit decoratiu de la composició. Veronés va influir en pintors posteriors, com [[Rubens]], [[Giovanni Battista Tiepolo|Tiépolo]] i altres pintors del [[Pintura barroca|barroc]]. Aquest pintor i [[Rubens]] són els grans mestres del passat que admirava el pintor [[Romanticisme|romàntic]] [[Eugène Delacroix]].