Fes (lligadura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Polisèmia|Fes|la ciutat}}
[[fitxer: Fes.jpg|miniatura|Fes del Marroc]]
El ''' fes ''' (del [[turc]] ''fes'' del arab "Fas" del Marroc ) o ''' tarbuix ''' (de l'àrab طربوش) és una lligadura masculina, de feltre rígid, sovint de color vermell, amb forma de con truncat i ornada d'una [[borla]] generalment negra. Impulsat per l'[[Imperi Otomà]], l'ús del fes s'estengué durant el [[segle XIX]] entre diversos grups ètnics i religiosos d'aquest imperi, dels [[Balcans]] fins al [[nord d'Àfrica]].
[[fitxer: MahmutII.jpg|miniatura|esquerra|Retrat del sultà de l'Imperi Otomà [[Mahmud II]] després de les seves reformes en el vestir]]
El fes es va desenvolupar a un gran nivell de la moda pels sastres jueus amb un estil especial a [[Tunísia]] al {{segle|XVII|s}}, quan les modes a Europa ja havien canviat d'una manera menys tradicional. Els artesans van involucrar als seus clients més importants, membres selectes dels ''[[suq]]s'' de moltes ciutats.
Línia 11:
== Ús militar ==
El fes fou la lligadura gairebé universal de l'exèrcit otomà des de la dècada de 1840 fins a la revolució dels [[Joves Turcs]], quan restà per a passeig i gala entre la tropa.<ref>El 1909, en efecte, el tradicional uniforme blau marí amb fes roig fou substituït per un uniforme [[Caqui (color)|caqui]] amb ''kabalak'', una mena de [[casc colonial]] sense visera. Entre la tropa, però, el canvi no es completaria fins a l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]: durant les [[Guerres Balcàniques]] el més habitual era que els soldats otomans combatessin cofats amb fes, encara. Vora l'uniforme caqui de diari i campanya els oficials conservaren l'uniforme blau marí per a passeig i gala; des del 1909 llur lligadura usual era el ''kalpak'', un [[Morrió (indumentària)|morrió de pell]], que substituïen pel ''kabalak'' en campanya.</ref> Donat el prestigi otomà, el fes fou adoptat per altres exèrcits musulmans, com ara l'egipci.
Havent esdevingut el fes un símbol del soldat musulmà, i una lligadura popular al nord d'Àfrica, les tropes "indígenes" creades per les potències colonials europees en aquella zona a partir de la invasió francesa d'Algèria (1830) reberen uniformes d'estil moresc en què generalment la lligadura reglamentària era el fes o alguna de similar.<ref>Convé precisar que, en el cas concret de l'exèrcit francès, el fes de les unitats nord-africanes era tou, i per això hom l'anomenava ''chéchia'' ('xàixia'), per la similitud amb la ''[[xàixia]]'' pròpiament dita.</ref>
Línia 19:
[[Fitxer:Avanguardisti.jpeg|miniatura|esquerra|Milicians feixistes amb el característic '''fes''' d'estil ''arditi'']]
També hi hagué tropes europees cofades amb fes:
* D'una banda, els ''evzoni'' grecs, en què l'ús del fes, com de la resta de peces, prové de la vestimenta tradicional grega.
* De l'altra, i principalment, els [[zuau]]s, en herència dels usos indumentaris de les unitats "indígenes": en efecte, el cos de zuaus, en esdevenir de composició exclusivament europea (1841), conservà l'uniforme anterior.
* El fes té una tradició italiana peculiar, de derivació zuava. D'ençà 1855 els ''[[bersaglieri]]'' tenen com a lligadura de diari un fes tou de tipus [[zuau]]; en origen fou un obsequi que els feren els zuaus francesos en homenatge a la combativitat mostrada durant la [[Guerra de Crimea]], en què ambdós cossos lluitaven braç a braç contra els russos. Com els zuaus a l'exèrcit francès, els ''bersaglieri'' adquiriren el prestigi de foces d'elit a l'exèrcit italià; probablement per això, i perquè bona part dels membres procedien de les files dels ''bersaglieri'', durant la [[Primera Guerra Mundial]] les [[tropes d'assalt]] italianes (els ''[[arditi]]'') adoptaren com a lligadura principal un fes d'estil ''bersagliere'', però de color negre. D'ací, el fes negre passà directament a les milícies feixistes, com a element indumentari aportat pels nombrosos ex-''arditi'' que hi afluïren, i hi fou oficialitzat tot seguit, fins a esdevenir un dels símbols paradigmàtics del feixisme italià.
* Per herència otomana, les unitats bosníaques de l'exèrcit austrohongarès es cofaven amb fes. Aquest reapareixeria a la [[Segona Guerra Mundial]] com a lligadura dels bosníacs allistats a les [[Waffen SS]].
Percebut com a símbol de submissió colonial, el fes desaparegué dels exèrcits africans arran de la descolonització. Als exèrcits europeus, aquells cossos i unitats que en duien tradicionalment el conserven com a lligadura honorífica o de gala; per exemple, és el cas dels ''evzoni'' de la Guàrdia Presidencial grega, els zuaus francesos, els ''bersaglieri'' italians i els ''regulares'' espanyols (cos, aquest, esdevingut de composició europea arran la descolonització del Marroc).
| |||