Frederic Soler i Hubert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
== Biografia ==
[[Fitxer:Monument a Serafí Pitarra, detall.jpg|miniatura|esquerra|[[Monument a Serafí Pitarra]] al Pla del Teatre de [[la Rambla]] de [[Barcelona]], obra de l'escultor [[Agustí Querol]] i l'arquitecte [[Pere Falqués]] ([[1906]]).<ref>[http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_=t-JeHOCX4zpJCqosx19fdK1&codiMonumIntern=65 Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra] al web de l'[[ajuntament de Barcelona]].</ref>]]
Va néixer a Barcelona, al número 19 del carrer de Cremat Gran — en una casa del barri de La Ribera de la qual eren propietaris el seu pare Josep Soler i Esquirol, fuster, i Magdalena Hubert Oleo,<ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5Q97-ZJ?i=1709&wc=QZ7W-F3Q%3A335015101%2C335015102%2C1586608201&cc=2015324|títol=Registre de defuncions 1843.Llibre 2.Registre 436|consulta=10 d'abril 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal de Barcelona|data=29 de març de 1842}}</ref> la seva mare, natural de [[Maó]], que va morir als 22 anys de sobrepart el 29 de març de 1842, quan ell tenia dos anys. Als nou anys, orfe també de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d'una rellotgeria al barri [[El Gòtic|Gòtic]] barceloní, al carrer d'Escudellers, on vivien molts emigrats francesos, com la mateixa dona d'Hubert, Marie Garçon. Soler va deixar l'escola als catorze anys per fer-se càrrec de la rellotgeria després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel [[teatre]].
Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d'afeccionats, i es va anar fent popular en els cercles artístics com a actor, còmic i poeta. La seva primera obra, ''Per un casament'', la va acabar el [[1856]]. La seguí ''Don Jaume el Conquistador'', escrita aquest mateix any, paròdia d'una obra en castellà d'[[Antoni Altadill]]. Va ser aleshores quan va començar a utilitzar el pseudònim que el va fer famós, '''Serafí Pitarra'''. A la rebotiga de la rellotgeria van començar a fer-se reunions informals de joves escriptors i artistes de l'època. Entre ells es trobaven [[Anselm Clavé]], [[Valentí Almirall]], [[Víctor Balaguer]], [[Josep Feliu i Codina]], etc. [[José Zorrilla]], gran amic de Pitarra, va fixar-hi la seva residència durant quatre anys. Es va casar amb Albina de las Casas Bergnes, filla de Bernat-Agustí de las Casas, propietari dels Jardins de Tívoli (va ser el primer teatre Tívoli), on es feien representacions teatrals i també concerts. La mare d'Albina, Rosa Bergnes de las Casas, era germana bessona de l'hel·lenista, editor i rector de la Universitat de Barcelona [[Antonio Bergnes de las Casas|Antoni Bergnes de las Casas]]. La família De las Casas era també francesa, descendent de Lluís VI i emparentada amb el biògraf de Napoleó, comte de las Casas. La parella Soler-de las Casas va tenir dos fills: Blanca i [[Ernest Soler i de les Cases|Ernest]]; aquest darrer va ser un conegut pintor, escultor i escriptor.
Línia 12:
La primera etapa de l'obra dramàtica de Soler es caracteritza per la [[sàtira]] i la [[paròdia]] del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de l'època. A aquest període pertanyen obres com ''La pau d'Espanya'' ([[1860]]), en la qual ironitza sobre la campanya del [[general Prim]] a l'[[Àfrica]], o ''Lo castell dels tres dragons'' ([[1865]]), en la qual, mitjançant la paròdia, intenta desmitificar la figura clàssica de l'heroi. Era clar que el públic responia i que calia aprofitar aquell èxit comercial. A l'octubre d'aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d'una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en català, la Secció La Gata.
El 1865 va adquirir el [[Teatre Romea]] i s'hi va traslladar, hi va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. Gràcies a l'èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d'aquest teatre. Hi va estrenar el 3 d'octubre de [[1867]] ''La rosa blanca'', una altra de les seves obres d'èxit.
La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el [[1866]], amb l'estrena de ''Las joyas de la Roser'' encara que anteriorment ja havia escrit ''La cinta carmesí'' (1856), que va dedicar a la que, amb el temps, seria la seva mare política, Rosa Bergnes de las Casas. Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la [[Restauració borbònica|Restauració]]; aquesta postura queda palesa en l'obra ''Lo sagristá de Sant Roch'' (1863). De tota manera, es va mostrar sempre fidel al catalanisme, com es pot veure en el seu cèlebre poema dedicat als herois de 1714 ''El Fossar de les moreres'' i també a la introducció del llibre de poesia ''Nits de Lluna.''
| |||