Furlà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
[[Fitxer:Friulian speaking area.png|miniatura|Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa]]
[[Fitxer:Bandiere dal Friûl.svg|miniatura|Bandera històrica del Friül]]
El '''furlà''' (a voltes conegut com a '''friülès''', '''friülés<ref>Friülés en [[Català occidental|pronúncia occidental]] i friülès en [[Català oriental|pronúncia oriental]]. Per a més informació, consulteu: [[Viquipèdia:Llibre d'estil#Sobre l'accentuació de la e|el llibre d'estil]].</ref>''' o '''friülà''', forma basada en la denominació italiana), en furlà ''furlan'' i ''lenghe furlane'',<ref>És prou habitual anomenar-la, també, ''marilenghe'', 'llengua mare' per excel·lència.</ref> és una [[llengua romànica]] que pertany a la branca lingüística [[retoromànic]]a (vegeu ''[[qüestió ladina]]''), i que es parla al [[Friül]] (''Friûl'', nord-est de l'estat [[Itàlia|italià]], a la regió autònoma del [[Friül-Venècia Júlia]]). També és impròpiament anomenada [[ladí]] oriental, ja que té les mateixes arrels del ladí, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influència de les llengües veïnes ([[alemany]], [[vènet]], [[eslovè]]) i, més recentment, de la llengua estatal, l'[[italià]].
El cèlebre lingüista [[Graziadio Isaia Ascoli]] (''Saggi ladini'', 1873) fou el primer a establir científicament que el furlà, o el rètic en general ''([[qüestió ladina]])'', és una llengua romànica clarament individualitzada. Ho han anat demostrant fefaentment molts lingüistes posteriors; entre els recents, per exemple, [[Giovanni Frau]] (''La lenghe furlane'', 1972). Malgrat l'acord unànime de la romanística internacional, durant força temps bon nombre de lingüistes italians --amb suport estatal-- insistiren en la presumpta italianitat del furlà, i del rètic en general ''([[qüestió ladina]])''. L'evidència científica acabà imposant-se, però, fins al punt que, reticentment, l'estat italià acabà reconeixent oficialment la lingüicitat tant del furlà com del ladí (llei 482/1999).<ref>En d'altres mots, avui el furlà és considerat com a llengua en si; però, independentment de la postura oficial dels estats, si considerem que el retoromànic (rètic) és una llengua, com s'ha fet sovint ''([[qüestió ladina]])'', llavors el furlà seria un dels tres grans grups dialectals que la componen. L'indiscutible, en tot cas, és que no forma part de la llengua italiana.</ref>
Línia 45:
Des del punt de vista fonològic, el furlà es caracteritza en primer lloc per la distinció entre vocals breus (''vocâlis curtes'') i vocals llargues (''vocâlis lungjis''); en ambdós casos la E i la O tenen variants oberta i tancada. En posició tònica es poden donar tant vocals breus com llargues (incloent-ne les variants oberta i tancada); en posició àtona tota vocal és breu (i tancada). Dit altrament:
* el sistema vocàlic tònic és format per set vocals breus {{IPA|/i, ɛ, e, a, ɔ, o, u/}} i set vocals llargues {{IPA|/iː, ɛː, eː, aː, ɔː, oː, uː/}}.
* el sistema vocàlic àton comprèn cinc vocals breus {{IPA|/a, e, i, o, u/}}.
L'oposició entre vocals tòniques breus i llargues forma parells mínims.
Línia 276:
=== Lèxic ===
El lèxic furlà és majoritàriament d'origen llatí. La resta és formada per paraules d'origen prellatí (celta), germànic (llombard i alemany), eslau i, pel que fa als manlleus més recents, italià i anglès.
Linha 442 ⟶ 441:
== Nombre de parlants ==
Les xifres més fiables i recents provenen d'una enquesta realitzada per l'ARLeF el 2014 i publicada el 2015, segons la qual hi ha 470.000 parlants habituals i 150.000 d'ocasionals, mentre que vora el 90% de la població entén el furlà.
Segons el ''Gruppo di studio alpino di Bellinzona'', als anys setanta hi havia 520.245 parlants; segons la Universitat del Friül, n'eren 700.000; i segons una enquesta de la revista ''Int furlane'' de l'abril del 1978, n'eren vora 900.000.
Linha 458 ⟶ 457:
Entre els municipis furlanòfons més notoris per uns motius o altres destaquen, per comarques historicogeogràfiques:
* a la [[Càrnia]] ''(Cjargne)'': Tumieç, Dimpeç, Comelians, Sauris/Zahre, Sudri.
* al ''Canâl dal Fier'': les trilingües (furlà-eslovè-alemany) Tarvis/Trbiž, Pontêbe/Tablija/Pontafel i Malborghet e Valbrune/Naborjet-Ovčja ves/Malborgeth-Wolfsbach.
* a les Dolomites Furlanes ''(Dolomitis Furlanis)'': Manià, Frisanc, Nert e Cjas, Cimolais.
* al Pordenonès ''(Friûl di là da l'Aghe)'': Pordenon.
* a la conca del ''Tor'': Glemone, Tarcint, Faedis/Fojda.
* al Friül Central ''(Friûl di Mieç)'': Udin, Cjampfuarmit.
* a la conca del ''Tiliment'': Dignan, San Denêl, San Vît del Tiliment, Spilimberc.
* a la Ribera Baixa ''(Basse Furlane)'': Aquilee, Çarvignan, Tisane, Palme, Codroip, Dael, Trivignan, Roncjis, Barcis, Pinçan, Palaçûl.
* a la conca del ''Nadison'': Cividât/Čedad.
* a ''Gurize e Gardiscje'': Gurize/Gorica, Gardiscje, Cormons/Krmin, Caprive.
* al ''[[Mandament di Puart]]'': Puart.
Per als topònims aplicats en furlà a aquells municipis del Friül oficialment considerats de majoria eslovena, venetòfona o germanòfona, vegeu Exotopònims furlans de municipis al·lòfons del Friül.
Linha 491 ⟶ 490:
== Normalització ==
Com ja era tradicional, es fan diverses activitats culturals (teatre, grups musicals, cinemes) en llengua furlana. A més, i gràcies a la protecció legal (bé que tímida) i a algunes fonts de finançament oficials (tot i que insuficients i repetidament reduïdes), en els darrers anys s'ha vist créixer l'ús del furlà en el camp de la cultura i de la informació.
===Ensenyament===
Linha 504 ⟶ 503:
No hi ha diaris en furlà. Les revistes més importants són ''Int furlane'' (1966) i ''[[La Patrie dal Friûl]]'' (1946), mensuals; ''[[Il diari]]'' (2007), quinzenal gratuït; els anuaris ''Gnovis pagjinis furlanis'' (de la Union Scritôrs Furlans) i ''Il strolic furlan'' (1867); i les de la Società filologica friulana/Societât Filologjiche Furlane, ''Ce fastu?'' (acadèmica, d'ençà 1920) i ''Sot la nape'' (literària, d'ençà 1948). Apareixen seccions en furlà al setmanari ''Il Friuli'', al setmanari catòlic ''La vita'' i en el diari ''Messaggero veneto-Giornale del Friuli''. Fora del Friül, la comunitat furlana de [[Bozen]] (''Bolçan'' en furlà) disposa d'espais en furlà en la pàgina setmanal dedicada a la comunitat ladina del periòdic de llengua italiana ''Alto Adige''.
Pel que fa a la [[ràdio]], s'emeten unes quaranta hores setmanals en furlà: l'emissora privada [[Radio Onde Furlane]] emet de setanta a vuitanta hores a la setmana, íntegrament en furlà, des de fa deu anys, amb 35.000 oients. ''Radio stereo Carnia'' i ''Radio Spazio 103'' emeten alguns programes en furlà, com fa també l'antena local de la ràdio pública ''RAI'' (el programa ''La specule'' un cop a la setmana, i alguns minuts diumenges al matí, en general programes d'entreteniment).
A la televisió hi ha un breu noticiari diari, a la nit, en ''[[Telefriuli]]'' i ''Telepordenone''.
Hi ha bon nombre de llocs ''web'' en furlà, mantinguts bé per entitats lingüisticoculturals, bé per particulars. Els ''webs'' de les administracions regional, provincials i municipals han de mantenir versions furlanes, ni que siguin parcials (si més no, teòricament). El lloc ''web'' del club de futbol de l'Udinese calcio és disponible en idioma furlà.
Linha 519 ⟶ 518:
* Carla Marcato, ''Friuli-Venezia Giulia'', Laterza, Roma - Bari, 2001.
* Piera Rizzolati, ''Elementi di linguistica friulana'', Società Filologica Friulana, Udine, 1981.
* Paolo Roseano, ''[http://prosodia.upf.edu/home/arxiu/publicacions/roseano/CeFastu_007_034_Roseano.pdf La pronuncia del friulano standard: proposte, problemi, prospettive]'', Ce Fastu?, LXXXVI (2010), n. 1, p. 7-34.
* Paolo Roseano, ''[http://paoloroseano.weebly.com/uploads/4/3/6/3/43633727/roseano_dialetti_friulano.pdf Suddivisione dialettale del friulano]''. In: S. Heinemann, L. Melchior (eds.), Manuale di linguistica friulana. De Gruyter Mouton, Berlin, 2015, pp. 155–186.
* Federico Vicario (ed.), ''Lezioni di lingua e cultura friulana'', Società Filologica Friulana, Udine, 2005.
Linha 545 ⟶ 544:
=== Cursos ===
* Adriano Ceschia. ''Dut par furlan''. Udine: Il Friuli, 1999.
* Luzian Verone. ''Lezions Furlanis''. Udin: Societât Filologjiche Furlane, 2002.
* Fausto Zof. ''La nestre lenghe: eserciziari di furlan''. Udin: Societât Filologjiche Furlane, 2004.
* Stefania Garlatti-Costa, Roberta Melchior. ''LENGHE: cors di furlan''. Udin: Consorzi Universitari dal Friûl, 2008.
| |||