Fusell metrallador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula arma}}
El '''fusell metrallador''' és una [[arma de foc llarga]] d'ús individual que dispara munició de [[Fusell (arma)|fusell]] a ràfegues, d'acord amb el sistema de tir de la [[metralladora]], però que, a diferència d'aquesta, és alimentat mitjançant carregador (i no pas cinta).
L'estatus epistemològic del fusell metrallador és qüestió debatuda. En general, els tractadistes romànics tendeixen a considerar-lo una arma prou caracteritzada en si (''fusil mitrailleur'', ''fucile mitragliatore'', ''fusil ametrallador'', etc.), diferent d'altres de similars; perspectiva que seguim ací. Els tractadistes anglosaxons tendeixen a considerar el fusell metrallador com un tipus de metralladora. En tot cas, l'arma que li és més similar funcionalment és la [[metralladora lleugera]], que sovint ve a ésser-ne un sinònim, si bé podríem distingir entre ''fusell metrallador'', d'alimentació per carregador, i la metralladora lleugera, alimentada per cinta (o amb els dos sistemes).
El fusell metrallador va aparèixer en els inicis del {{segle|XX|s}}; un dels primers models estàndard fou el [[danès]] Madsen ([[1902]]). Tanmateix, el nou tipus d'arma no tingué gaire ús fins a la [[Primera Guerra Mundial]], en què es demostrà ben idoni per a cobrir les necessitats específiques de la lluita de [[Trinxera|trinxeres]]: hi calia una arma que disparés a ràfega però que alhora fos fàcilment transportable, i no de posició fixa com la metralladora tradicional. El fusell metrallador va néixer doncs, de l'aplicació del sistema de tir de la metralladora al format del [[Fusell (arma)|fusell]]. En resultà una arma més voluminosa que els fusells de repetició de l'època, però més lleugera que la metralladora; així i tot, era força pesant: de vuit a deu quilos. Des del punt de vista estètic era una arma renovadora; la seva línia prefigurava la dels [[Fusell (arma)|fusells d'assalt]] que sorgirien uns trenta anys després. Models cèlebres de la Primera Guerra Mundial foren, entre d'altres, el Lewis britànic ([[1914]]), el Chauchat francès ([[1915]]), el Bergmann alemany ([[1915]]) i el BAR estatunidenc ([[1918]]).
[[Fitxer:Machine gun DP MON.jpg|miniatura|'''Fusell metrallador''' soviètic Degtiariov (1928)]]
En entreguerres es desenvolupa una segona generació de fusells metralladors, entre els quals cal destacar el Degtiariov DP soviètic ([[1928]]); el Breda italià ([[1930]]); el revolucionari Solothurn suís ([[1930]]), base de l'[[MG 34]] alemany (amb la seva derivació, la metralladora lleugera MG 42); i l'escola txecoslovaca, en particular, el model ZB 26, especialment cèlebre en la versió adaptada per a l'exèrcit britànic, coneguda com a Bren ([[1938]]).
[[Fitxer:CSR soldiers ZB vz 26.PNG|miniatura|Soldats txecoslovacs de maniobres (vers 1935) amb '''fusell metrallador''' ZB 26]]
Línia 16:
En certa manera el fusell metrallador té la competència de la [[metralladora]], més pesant, del [[subfusell]], més lleuger, i, també, del [[fusell d'assalt]]. De tota manera, avui dia continua essent indispensable en el paper de suport a la infanteria mitjançant tir de cobertura.
A voltes el terme ''fusell metrallador'' s'usa impròpiament com a sinònim de ''fusell d'assalt''; cal evitar aquesta confusió.
== Bibliografia ==
| |||