Fàbrica Burés (Sant Joan de Vilatorrada): diferència entre les revisions

La '''Fàbrica Burés''', coneguda també com a '''Fàbrica del mig''', fou una [[fàbrica de riu]] tèxtil situada a [[Sant Joan de Vilatorrada]], al peu del riu [[Cardener]], que entrà en funcionament el 1860 i va estar activa, l'edifici principal, fins al 1965 (tot i que algunes de les construccions adossades acolliren altres empreses). Fou la primera fàbrica dels [[nissaga Burés|Burés]], amb la qual aquesta família, que abans havien estat fusters, van introduir-se en el ram del tèxtil fins a esdevenir una destacada nissaga d'industrials, amb fàbriques, posteriorment, a [[Castellbell i el Vilar]] (''[[El Burés]]'') i a [[Anglès]] (''[[Fàbrica Burés d'Anglès]]'').

Els orígens de la fàbrica es remunten a l'amistat que unia Francesc Burés i Balet, fuster d'ofici, i Oleguer Borràs i Castelltort, teixidor, els quals a més a més van emparentar-se el 1854 quan el fill del primer, Esteve Burés i Arderiu es va casar amb la filla del segon, Raimonda Borràs i Pons. Burés i Borràs, atents a les expectatives que oferia la fabricació de teixits de cotó com a indústria de futur, havien estat resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se, fins que van trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. El 1851 van comprar el permís per construir una resclosa, que compartirien, a més d'ells dos, amb Francesc Gallifa. Burés va crear una societat amb els seus fills amb el nom de ''Francisco Burés i Compañía'' i l'edifici de la fàbrica es va construir pels volts del 1860. El capital social era de 178.000 rals, disposava de setze telers, 1.500 fusos i tenia 36 treballadors. Quan Francisco Burés va morir, els seus fills es van fer càrrec de la companyia, i el 1869 va passar a anomenar-se ''Burés Hermanos''. L'interès dels nous propietaris va anar disminuint a mida que s'interessaven per uns nous terrenys a Castellbell i el Vilar on van fundar la [[El Burés|Colònia Burés]]. L'aiguat del 1907 va inundar aquesta fàbrica com moltes altres del Cardener. El 1911, seguint el model de colònia, es van construir al costat de la fàbrica un grup de cases per als treballadors de la fàbrica formant un carrer, que és l'actual carrer Burés, on també s'hi va aixecar una carnisseria, una barberia i una sala de ball. El 1922 constava com a propietari Jaume Campmajor i comptava amb 30 treballadors: 25 dones i 5 homes. Campmajor va regir la fàbrica fins a l'any 1958, quan un empresari sabadellenc, Pere Riba i Doménech, es va fer càrrec del negoci. Era l'origen de l'actual Auxiliar Tèxtil Riba, que va tenir el seu primer emplaçament en aquesta fàbrica fins que el 1965 va adquirir els actuals terrenys i la fàbrica va quedar totalment abandonada.<ref>{{ref-llibre|cognom=Camprubí i Plans|nom=J.|títol=Fàbriques i empreses. Vol I|pàgines=37-46|lloc=Manresa|editorial=Fundació Caixa de Manresa|any=1984}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Camprubí i Plans|Nom=J.|any=1998 |títol=Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7.