Fèlix o Llibre de meravelles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla de format de referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 22:
En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls: hi apareix la disputa entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dona unes nocions d'alquímia. En la part setena no ens parla dels animals, com caldria esperar, sinó que aprofita per fer un apòleg polític i sociològic, el qual no parla de les condicions dels animals sinó de les dels humans. La història comença quan en un pla els animals es reuneixen per triar rei: mitjançant els personatges de Na Renard (la guineu), el Lleó, el Cavall, l’Ors (l’os), el Lleopard i els altres animals que protagonitzen la faula, Llull ens parla del poder i de la seva corrupció, de la gran responsabilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta els seus súbdits i de la necessitat de no anteposar la mateixa ambició per sobre dels altres.
La part vuitena del ''Llibre de meravelles'' és dedicada a l’ésser humà. És la part més extensa del llibre i s'hi reflexiona sobre diversos aspectes de l’ésser com la covardia, l’honra, la caritat, la crueltat... A la novena i desena part Llull ens parla del Paradís i de l’Infern, respectivament. El Paradís és on va l’ànima quan el cos mor. Déu va crear el cos per poder conèixer el món físic que havia creat; l’ànima, però, és immortal i espera la resurrecció.
Un cop acabada l’obra hi trobem un epíleg en què Fèlix, continuant el seu pelegrinatge, arriba a una abadia on és amablement acollit per l’abat i els monjos, als quals explica els seus instructius viatges i les meravelles que hi ha vist i ha après. Acabat el relat, l’abat i tota la comunitat li preguen que es faci monjo d’aquella comunitat; l’abat li proposa de prendre l’hàbit i que, vestint-lo, vagi pertot arreu explicant el ''Llibre de meravelles''. Quan està tot a punt, però, Fèlix pateix una malaltia mortal. Abans de morir s’encomana a Déu i li prega que li atorgui que un altre dugui el seu propòsit. Un cop mort, un monjo d’aquella abadia pren el càrrec de la missió i parteix a recórrer món explicant el ''Llibre de meravelles''.
| |||