Generalitat Valenciana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 18:
== Ubicació ==
Té la seu oficial al [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] de la ciutat de [[València]], on està la presidència, però les seues institucions es poden reunir en qualsevol lloc del territori valencià.
Les Corts Valencianes tenen la seu al [[Palau de Benicarló]] o dels Borja, també a la ciutat de [[València]].
Línia 25:
Al Regne de València, l'antecedent de la Generalitat van ser les comissions nomenades per les Corts del Regne dels anys 1329 i 1342-1343 per recaptar el ''donatiu'', un impost extraordinari aprovat en les mateixes. Complerta la missió, aquestes comissions es dissolien.
En les Corts de 1362-1362 es va aprovar l'impost de les ''generalitats'' la denominació del qual prové de la imposició del mateix a tothom i a tot el territori valencià. Per a l'administració del nou impost, substitut del ''donatiu'', les Corts designaren una comissió encarregada. Per això alguns historiadors situen en aquesta data, 1362-1364, el naixement de la Diputació del General encara que la seva estructura administrativa no quedarà fixada fins 1404. Finalment seria a les [[Corts Valencianes (història)|Corts]] de l'any [[1418]] quan es creara la ''Generalitat'' com a òrgan permanent, amb una duració dels càrrecs per tres anys, i una funció purament de recaptació fiscal.
Les corts del [[1510]] reorganitzaren la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit més automàtic i menys electiu. Esta reorganització suposà l'afebliment de la institució a causa del contrapoder que formaven els diferents estaments: noblesa; les classes urbanes que governaven les ciutats; i el clergat. Esta divisió de la representativitat del Regne de València, al contrari del que ocorria al [[Regne d'Aragó]] o al [[Principat de Catalunya]], va propiciar el declivi del regne, ja que no tenia una veu unitària davant de la Corona. En no disposar d'una veu forta, cada demanda econòmica era atesa pel regne, al contrari del que ocorria als altres territoris, on no eren estranys els alçaments en armes contra els [[Reis de la Corona d'Aragó|reis]]. A més a més, la mateixa divisió del poder entre Generalitat, noblesa, patriciat urbà i església, propicià que les tres darreres s'institucionalitzaren aïlladament per poder prestar servicis, construir infraestructures defensives, etc., consolidant-se als seus respectius territoris dins del Regne de València i competint, per tant, amb la Generalitat.
| |||