Gordià II: diferència entre les revisions

 

==Orígens==

La paraula ''Sempronianus'' que forma part del seu nom, pot indicar una connexió amb la seva mare o la seva àvia. A [[Ankara]] (Turquia), es va trobar una inscripció funerària s'han trobat els nom d'una ''Sempronia Romana'', filla d'un secretari imperial anomenat ''Sempronius Aquila''.{{sfn|Birley|2005|p=340}} Aquesta Romana va erigir aquesta estela funerària en la qual no consta la data, al seu marit (el nom està tan malmès que és il·legible) el qual va morir amb el càrrec de pretor. Gordià podria pertànyer a aquesta branca de la [[gens Semprònia]].

 

Era aficionat a la lectura, va heretar una biblioteca de seixanta mil llibres procedents de [[Serè Sammònic]].

 

Quan el seu pare va ser nomenat emperador per aclamació popular, com que tenia 80 anys, va demanar com a condició que associessin el seu fill al tron i amb el títol d'[[August (títol)|August]]. Encara que tots dos van tenir el suport del senat, [[Capel·lià]], el procurador de Numídia, va refusar reconèixer-los i va encetar un atac enviant la ''[[Legió III Augusta|Legio III Augusta]]'' contra [[Cartago]], on estaven vivint.{{sfn|Potter|2004|p=170}} Gordià I no tenia forces per oposar-li. Tanmateix, va reunir un gran exèrcit amb esclaus, lliberts i altres persones, però gairebé sense cap entrenament militar i va enviar el seu fill al capdavant. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat, fou guanyada fàcilment per Capel·lià, Gordià II va morir i altres nobles van fugir.<ref>[[Herodià (historiador)|Herodià]], ''Història de l'Imperi des de la mort de Marc, en vuit llibres'' VII,9:3</ref> Gordià i el seu fill van ser [[apoteosi|deïficats]] pel senat romà.<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 16:4</ref>

 

{{commonscat}}