Grand Palais: diferència entre les revisions

Durant l'Exposició Universal, el Grand Palais va servir tant per a l'exposició d'obres pictòriques a les diverses sales condicionades aleshores a la primera planta, com també per a la celebració de concerts a la sala d'honor darrere la gran escalinata, i fins i tot concursos d'[[hípica]] gràcies als estables preparats als soterranis del palau i que es comunicaven mitjançant rampes de suau pendent amb les pistes de concurs a l'exterior.<ref name=GUIDE /><ref>{{ref-web|url=http://www.grandpalais.fr/fr/Le-monument/Histoire/Les-evenements-du-Grand-Palais/Jeunesse-et-sport/p-124-Les-concours-hippiques-1901-1957-.htm|llengua=francès|consulta=21 de juny de 2011|títol=Les concours hippiques (1901 - 1957)|obra=Grandpalais}}</ref>

 

Inicialment concebut com a Palau de Belles Arts per a funcions destinades a les exposicions i celebracions de mostres artístiques, el Grand Palais ha anat al llarg de la seva història ampliant la varietat temàtica de les seves activitats.

 

* Un aparcament subterrani.

 

[[Fitxer:Palais de la decouverte hallentree jnl.jpg|miniatura|Interior del Palau del Descobriment]]

El Palau del Descobriment, construït durant l'Exposició General de segona categoria de París, el 1937 per iniciativa del físic [[Jean Perrin]], està instal·lat a l'antic Palau d'Antin, a l'ala oest. Concebut, en un principi, com un espai d'exposicions temporals, va aconseguir després de diverses peripècies, mantenir-se al Grand Palais i ocupar un lloc propi de 25.000 m² de superfície, assolint amb el temps una gran popularitat, més que la prevista en els seus començaments.<ref name="planoGP">{{ref-web|url=http://www.grandpalais.fr/infopra.html |títol= Plànols del Grand Palais|llengua=francès |consulta= 22 de juny de 2011}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.grandpalais.fr/fr/Le-monument/L-edifice/p-131-Le-Palais-de-la-decouverte.htm|títol= Le Palais de la découverte|llengua=francès |consulta= 23 de juny de 2011}}</ref>

 

El 1964, Reynold Arnould va condicionar una part de l'ala nord del Grand Palais a petició d'[[André Malraux]], l'aleshores ministre de Cultura de França, per a una nova secció, les ''Galeries nationales du Grand Palais''. Aquesta secció estava destinada a rebre grans exposicions temporals de col·leccions provinents dels museus nacionals del país i albergà, el 1966, una retrospectiva del pintor [[Pablo Picasso]] i una important presentació d'[[art africà]].<ref>{{ref-web|url=http://www.aquadesign.be/actu/article-3298.php|llengua=francès|consulta=22 de juny de 2011|títol=Le Grand Palais à Paris, la réhabilitation est en cours}}</ref> En aquesta exposició es va poder veure la sèrie completa de ''[[Las Meninas (Picasso)|Las Meninas]]'' de l'artista malagueny, entre moltes d'altres obres de referència.<ref name="culturelles(France)1968">{{ref-llibre|autor=France. Ministère des affaires culturelles|coautors=Centre national de la recherche scientifique (France); Comité français d'histoire de l'art|títol=Revue de l'art|url=http://books.google.cat/books?id=vGFHAQAAIAAJ|consulta=21 de juny de 2011|any=1968|editorial=Flammarion}}</ref> Arran de l'èxit obtingut, el Govern francès va renunciar al seu eventual projecte de demolició de l'històric Grand Palais i de l'edifici que després va transformar en [[Museu d'Orsay]]. El 1991, durant l'exposició consagrada a l'artista [[Georges Seurat]], el Grand Palais va patir el primer robatori de la seva història, que va afectar la pintura ''Cocher de fiacre'', de 1887.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/SEURAT/_GEORGES_/PINTOR/Robo/dibujo/Georges/Seurat/Grand/Palais/Paris/elpepicul/19910530elpepicul_2/Tes |obra=El País |títol=Robo de un dibujo de Georges Seurat en el Grand Palais de París |any=1991 |consulta= 22 de juny de 2011|llengua=castellà}}</ref>

 

En el curs dels estudis que van precedir els treballs de recuperació es va estimar que l'enfonsament dels massissos dels fonaments de l'ala meridional era de fins a 14 cm i que existia una variació d'altura, a la part metàl·lica de l'obra, de 7 cm. Aquests valors van ser suficients per provocar danys estructurals considerables.<ref name=Emoc />

 

El ministeri de Cultura i de Comunicació de França va iniciar l'expedient de restauració. Les obres van ser adjudicades a l'''Establiment públic de Mestratge d'Obra dels treballs Culturals'' (EMOC). Les persones que es van posar al capdavant dels treballs de restauració van ser Alain-Charles Perrot —arquitecte en cap de monuments històrics de França— i Jean-Loup Roubert —conservador del Grand Palais i arquitecte en cap dels edificis parisencs i palaus nacionals—.<ref name=Sauver>{{ref-web|url=http://www.grandpalais.fr/fr/Le-monument/Histoire/Les-travaux-de-2001-a-2005/p-134-Sauver-le-Grand-Palais.htm| títol= Sauver le Grand Palais|llengua=francès|consulta=24 de juny de 2011}}</ref>

 

El pressupost previst d'aquesta obra va assolir els 101,36 milions d'[[euro]]s, dels quals 72,3 milions es van destinar a la primera fase. El finançament estava assegurat gràcies a l'estat francès, a través del Ministeri de Cultura i de Comunicació.<ref>[[#Donnedieu|Donnedieu de Vabres 2005]]: pàg. 3</ref>

 

'''Els fonaments''':<ref name= Donnedieu14/>

* Es van utilitzar 8.900 metres quadrats de parets gravades, executades amb prop de 6.600 metres cúbics de formigó.