Hispània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia
m neteja i estandardització de codi
Línia 9:
[[Cèltica]] fou el nom donat a les regions occidental i en especial a Hispània poblada pels celtes. Èfor anomenà Cèltica a l'oest de la península i [[Ibèria]] a l'est. Finalment també es va dir [[Tartessos]] a la part sud a la vora de l'Estret, en contraposició a Ibèria per la resta.
 
En textos de l'edat mitjana, de vegades s'utilitza erròniament el nom d'Hispània per a indicar el comtat d'Hesbania, el nom llatinitzat del comtat merovingi d'[[Haspengouw]].
 
== Antigues descripcions ==
Després de les semimítiques descripcions d'[[Hesíode]], van seguir [[Karon de Lampsac]] (amb un periple per la costa dels pilars d'Hèrcules que s'ha perdut), [[Hecateu]] (vers 500 aC) al qual cal atribuir l'esment de les ciutats de Tartessii, Elibyrge, Iliberris, Illiturgis, Mastia i els mastiani, Suel o Suyalis, Maenoba o Mainobra, Sixos o Saxetanum, Molybdana i Calathe, recollides per Festus Avienus, o les de Sicane, Crabasia i Hyops, els pobles dels [[ilaraugates]] (potser els ilergets), els [[melesses]] i els [[misgetes]], i les illes de Cromyusa i Melussa.
 
[[Heròdot]] parla de l'Europa occidental molt vagament i esmenta els ''cynesii ''o'' cynetes'' com el poble més occidental, després de la gran nació dels celtes, que situa a la riba del riu Ister i a una ciutat anomenada Pyrene. Heròdot esmenta al rei [[Argantoni]] de Tartessos com amic dels grecs foceus.
 
Després d'Heròdot la península fou descrita per [[Èudox de Cnidos]] (vers 380-360 aC). [[Èfor de Cumes|Èfor]] va estendre els confins d'Ibèria fins a Gades.<ref name=WS>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William |títol=Dictionary of Greek and Roman Geography |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0064:entry=hispania-geo |llengua=anglès |editorial=William Smith |data=1854 |pàgines= |isbn=}}</ref> [[Escílax de Carianda]] en parla vagament al seu ''Periplos'', i esmenta el riu Iber i dues illes: Gades i [[Empòrion]]. Heròdor parla dels ''cynsetes''<ref name=WS/> com a poble més occidental i al nord d'ells els gletes i igletes, dels que els [[ibers]] en serien una branca; després els tartessis, els elbysinii, els mastiani i els capiani. [[Erastòtenes]] millora la informació gràcies a [[Timòstenes]] (almirall del rei d'Egipte Ptolemeu Filadelf) però encara molt lluny de la realitat; descriu tres penínsules, la de Grècia, la d'Itàlia i la de Ligúria de la que [[Ibèria]] formava part; esmenta la ciutat de [[Tarraco]] i parla dels [[Pirineus]] com a frontera.
Línia 28:
Tot i que aquesta presència no s'allargà massa en el temps, els contactes entre púnics i indígenes, la implantació d'un seguit de canvis en la indústria i l'agricultura, l'afecte que la cultura i la religió van tenir sobre els darrers, van modificar per sempre la societat ibèrica, que es preparava així, en certa manera, per la posterior aparició dels romans, vencedors de la Segona Guerra Púnica, i que romandrien a la Península fins al {{segle|V}}.
 
Els colons de [[Tir]] van establir el seu domini sobre una part del territori adjacent a la seva colònia de [[Gades]], part coneguda com a Tarsis (Isaies XXIII 10) o Tartessis pels grecs. Els establiments fenicis no es van limitar a Gades sinó que foren nombrosos a tota la costa sud a la regió de l'Estret.
 
Després de la [[primera guerra púnica]] el [[241 aC]] Cartago havia esgotat els seus recursos econòmics, i el [[236 aC]] la [[Guerra dels mercenaris|revolta dels seus mercenaris]] va ser aprofitada per Roma per dominar [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. [[Amílcar Barca]] va dirigir llavors les seves esperances a la dominació d'Hispània ([[237 aC]]). No fou difícil i per una política de força i de cooperació amb molts matrimonis mixtos, aviat es va establir el domini cartaginès a bona part de la península (237-[[229 aC]]). Es va edificar [[Cartago Nova]]. Amílcar Barca va morir el [[229 aC]] i va deixar el poder al seu gendre [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)|Asdrúbal]] que va seguir les passes del seu sogre fins al [[221 aC]] en què fou assassinat; llavors el va succeir [[Anníbal]] quant ja els romans havien quedat lliures de l'amenaça dels gals que fins llavors els havia tingut ocupats. Asdrúbal i Roma van establir el [[tractat de l'Ebre]], que establia que el riu [[Ebre]] seria el límit de la zona d'influència de cada part ([[228 aC]]). El tractat que va posar fi a la primera guerra púnica establia no obstant que els aliats de cada part no podrien ser molestats per l'altra, i segons [[Tit Livi]] la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'[[Arse]] (Sagunt), com a ciutat lliure,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Tit |enllaçautor=Tit Livi |cognom2=Roberts (trad) |nom2=Canon |títol=The History of Rome, Book 21
Línia 38:
Després del [[205 aC]] quan els cartaginesos ja havien estat expulsats d'Hispània els romans van prosseguir la seva conquesta. Inicialment es va formar una sola província (Hispània) governada per [[pretor]]s, de vegades un de sol i de vegades dos; dues legions es van estacionar permanentment a la província; els legionaris es van aparellar amb dones peninsulars i quan les legions foren dissoltes es van quedar a Hispània. Més tard foren dues províncies ([[Hispània Citerior|Citerior]] i [[Hispània Ulterior|Ulterior]]) i amb l'imperi tardà tres, quatre, cinc i sis.
 
Els [[celtibers]] eren el poble principal a la Hispània central i conservaven el seu autogovern, en forma de república i nominalment aliats dels romans; al nord i oest hi havia pobles independents. La guerra amb els celtibers va ocupar molts anys del següent segle, va tenir molts episodis i molts protagonistes, i va acabar, amb el triomf dels romans. Els pobles més hostils als romans foren els [[vacceus]] i els [[lusitans]].
 
El [[171 aC]] quan va començar la [[Tercera guerra macedònica]], la península es podia donar per sotmesa llevat de les tribus muntanyeses del nord i alguns llocs concrets dins la península. La revolta celtibera del [[153 aC]] va renovar la guerra que va durar fins al [[149 aC]] i fou conegut com a primera guerra celtibèrica. El 149 aC els romans van lliurar la [[tercera guerra púnica]] després de la qual es va iniciar la guerra amb els lusitans dirigits per [[Viriat]], que va acabar el [[138 aC]], mentre es va renovar la guerra (la segona guerra celtibèrica o [[guerra de Numància]]). El [[143 aC]] [[Quint Cecili Metel Macedònic]] va iniciar la guerra oberta contra els [[celtibers]], que després va seguir amb variada fortuna, fins a la conquesta de Numància el [[133 aC]] que va establir definitivament el poder romà. El [[137 aC]] Junius Brutus va conquerir ''[[Gallaecia]]'' de manera precària però el domini es va consolidar posteriorment.
Línia 68:
 
=== Les invasions bàrbares ===
La [[Legió VII Gemina]] va fer front a dues expedicions [[mauritània|mauritanes]], [[expedició mauritana de 171|la primera]] entre els anys 171 i 173 i [[expedició mauritana de 178|la segona]] entre els 175 i 178.
 
El 411 els bàrbars es repartiren quatre províncies, quedant sota administració romana la [[Tarraconense]], les [[Insulae Baleares]] (creada el [[395]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carbonell i Curell |nom=Anna |cognom2=Abad i Carilla |nom2=Montserrat |títol=Història, política, societat i cultura dels països catalans: Els temps prehistòrics i antics, fins al segle V |url=http://books.google.cat/books?id=4gorAQAAMAAJ&q=diocesis+395+Insulae+Balearum&dq=diocesis+395+Insulae+Balearum&hl=ca&sa=X&ei=zMCPUrz8JOev0QXe3IDwDQ&ved=0CDQQ6AEwAA |llengua= |editorial=Enciclopèdia Catalana |data=1995 |pàgines=436 |isbn=}}</ref>) i la [[Mauritània Tingitana]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arce |nom=Javier |títol=Bárbaros y romanos en Hispania |url=http://books.google.cat/books?id=Zv-Mkw_Y_lgC&pg=PA191&dq=tarraconense,+las+Insulae+Balearum&hl=ca&sa=X&ei=Rr6PUoGMDqq50QXz5IC4Aw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=tarraconense%2C%20las%20Insulae%20Balearum&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2013 |pàgines=191 |isbn=8415817045}}</ref>
Línia 166:
== Geografia ==
=== Costa d'Hispània ===
 
Els principals accidents geogràfics de la costa, des dels Pirineus cap al sud, eren:
 
Linha 188 ⟶ 187:
 
=== Rius principals ===
 
Els rius principals foren: