Iconoclàstia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.61.176.118. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
'''Iconoclàstia''' és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.292|llengua=castellà|consulta=1 de desembre de 2014}}</ref> Usualment, una iconoclàstia és motivada per raons religioses o polítiques. Les persones que s'involucren en una iconoclàstia són anomenades iconoclastes. Etimològicament, iconoclasta es refereix a qui destrossa [[icona|icones]], és a dir, pintures o escultures sagrades.
En llenguatge col·loquial, s'utilitza també per a referir-se a aquella persona que va contra corrent i el comportament de la qual és contrari als ideals, normes o models de la societat actual o a l'autoritat de mestres dintre d'aquesta, sense que impliqui una connotació negativa de la seva figura.
== Història ==
Els moviments iconoclastes acostumen a tenir la finalitat d'acabar, entre la població, amb els ritus o adoracions paganes que romanguin disfressats en la [[religió]] dominant. Els moviments més intensos a favor dels iconoclastes s'han donat en el cristianisme romà d'Orient i en l'[[islam]]. La iconoclàstia és un fenomen que pot aparèixer en diferents religions, però acostumen a ser el resultat de disputes entre faccions d'una mateixa religió.
== Iconoclastes en l'àmbit romà d'Orient ==
L'emperador [[Lleó III (emperador)|Lleó III]] va manar destruir tota representació cristiana de figures religioses o de l'evangeli, especialment tots els [[Sant]]s, el [[730]]. El seu fill, [[Constantí V]] (741-775) va heretar un greu enfrontament entre una població que majoritàriament estava a favor de l'ús d'imatges i la postura oficial, que finalment es va imposar per les armes. Després del segon concili de Nicea el [[787]] es va afirmar la veneració d'icones, basant-se en l'[[encarnació]] de Jesucrist en home. L'emperador [[Lleó V l'Armeni]] (813-820) va instaurar un segon període de lluites el [[813]] que va continuar pels seus successors fins a l'emperador [[Teofilacte I |Teòfil]]. En morir aquest, la seva esposa [[Teodora]] va mobilitzar els partidaris de la [[iconodulia]] i va proclamar la restauració d'icones el [[843]].
== Iconoclastes en l'àmbit islàmic ==
Els musulmans tenen la prohibició de representar figures humanes en les mesquites, no la prohibició general de l'ús de la figura humana.
== Iconoclastes en l'àmbit [[protestant]] ==
Alguns protestants clamen per la destrucció de l'art catòlic acusant-lo d'[[idolatria]] (o culte a les imatges), degut al fet que els seguidors d'aquests corrents solament creuen en el Déu totpoderós i vivent com a única deïtat veritable.
| |||