Ilorin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 14:
En els anys següents, Ibadan es va convertir en l'estat més poderós de Iorubalàndia, i va establir el control sobre la vall d'[[Oshun]], [[Ife]], [[Ijesa]], [[Ekiti]], [[Akoko]], [[Igbomina]] i parts d'[[Iyagba]]. Ilorin va seguir tenint ambicions per controlar un territori en el seu veïnatge immediat - concretament Igbomina i [[Ibolo]] (especialment [[Offa (Nigèria) |Offa]]) - però temien a Ibadan. El 1877, Ekiti, Ijesa, Igbomina i Akoko es van rebel·lar contra el govern d'Ibadan, i va començar la [[Guerra de Kiriji]], mantenint Ibadan tots aquests pobles ocupats fins a 1893. Ilorin es va aprofitar d'això i va existir un cert control sobre parts febles d'Igbomina i Ibolo.
No obstant això, al país d'Ilorin en si mateix, un emirat no podia desenvolupar-se; els poderosos caps de guerra ioruba d'Ilorin volien restablir el sistema polític tradicional ioruba pel qual els caps d'un regne seleccionaven al seu rei. Els emirs van resistir. Abans de 1895, els caps estaven guanyant la partida, una situació que va obligar a l'emir Momoh (Momah) a suïcidar-se el 1896 després d'incendiar el seu palau. Els caps victoriosos van instal·lar a Sulaiman com emir.
Aquesta era la situació quan les forces de la [[Companyia Reial del Níger]] van arribar i van conquistar Ilorin el 1897. Les forces de la Companyia van trobar una feble resistència i van aixafar fàcilment les tropes Ilorin mal preparades. L'Emir d'Ilorin mateix va fugir a Ogidi a l'oest d'Ilorin on es va refugiar. Més tard, quan va tornar, va haver d'actuar amb molt de tacte en aquestes circumstàncies. Va donar la benvinguda als comandants de les tropes invasores i va fer un emotiu discurs en què va reconèixer la seva superioritat militar. També va afirmar que, com a musulmans, el poble d'Ilorin acceptava sense reserves el mandat alcorànic d'Allah que dóna poder a qui li plau i treu el poder de qui li plau. Per tant, l'emir va assegurar als conqueridors la cooperació d'Ilorin. Goldie, el cap de les forces britàniques, en resposta a aquest gest de bona voluntat proclamant el reconeixement de la Companyia, va reconèixer i acceptar a Oba Suleiman com Emir d'Ilorin i com sobirà sobre tot el territori sota la seva autoritat abans de la invasió. Un tractat a aquest efecte es va signar entre l'emir i la Companyia Reial del Níger pel qual l'emir es va convertir en vassall de la Companyia, amb efectes a partir de febrer 1897. La introducció de l'administració provincial va donar a llum a la creació de la província d'Ilorin i la Província del Níger Mitjà.
La Companyia fou suprimida el 28 de desembre de 1899 i va cedir els seus dominis a [[Gran Bretanya]] el 1900 a canvi de diners i certes concessions; els britànics la van incloure en el protectorat de Nigèria del Nord (tot i que Ilorin estava al sud del Niger). El 1901, la província del Níger Mitjà es va dividir en dos, de manera que el component Nupe va formar una província separada anomenada Província Níger, mentre que les restants terres Kabba, Kakanda i Oworo es van constituir en el que va ser la província de Kabba a partir d'aquest moment. En els anys que van seguir, van ser els britànics els que va establir Ilorin com un emirat de ple dret, de manera que l'emir d'Ilorin va quedar en la mateixa posició que els emirs del país [[haussa]]. L'emir es va aprofitar d'això per establir tota mena de control del Emirat sobre Ibolo i el nord d'Igbomina.
| |||