Infant d'Espanya: diferència entre les revisions

Reben el títol d''''Infants d'Espanya''' la resta dels fills dels [[reis d'Espanya]] i dels [[Prínceps d'Astúries]]. Els infants tenen dret a ser enterrats al [[Monestir de l'Escorial]], al [[Panteó familiar|panteó]] reial. Els fills dels infants reben el tractament i honors de [[Grandesa d'Espanya|Grans d'Espanya]].

D'altra banda, la legislació espanyola permet al rei, o si s'escau a la reina, concedir aquest títol, a la seva discreció i de forma excepcional, a persones dignes de tal mereixement. D'aquesta manera, el títol d'infant, li ha estat concedit a [[Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria)|Carles de Borbó-Dues Sicílies, duc de Calàbria]] i cosí del rei [[Joan Carles I d'Espanya]]. Aquesta persona és la primera en la línia de successió al tron d'Espanya després de la família directa del rei.

Malgrat això, també es reserva el títol de [[príncep]] per al consort masculí de la [[reina d'Espanya]] que regni per dret propi, sent anomenat «Príncep consort». Al llarg de la història espanyola hi ha hagut una excepció en el cas del marit i consort de la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], [[Francesc d'Assís de Borbó]], duc de Cadis, que va rebre el tractament de «Sa Majestat el Rei titular d'Espanya» (o rei consort), el qual, pel seu naixement, no era Infant d'Espanya ni tenia tractament d'«Altesa Reial».

En les [[monarquia|monarquies]] hispàniques [[edat mitjana|medievals]], tant la [[Regne de Castella|castellana]], la [[Regne de Navarra|navarresa]] o [[Regne d'Aragó|aragonesa]], tots els fills i filles dels reis, inclosos els primogènits, rebien el títol d'infants o infantes.<ref>{{GEC|0233208|infant}}</ref> No obstant això, a finals del {{segle|XIV|s}} [[Joan I de Castella]], fill i successor d'[[Enric II de Castella]], al casar el seu fill primogènit, l'infant Enric —futur [[Enric III de Castella|Enric III]]— amb [[Caterina de Lancaster]], néta del destronat i assassinat [[Pere I de Castella|Pere el Cruel]], va crear el títol de [[Príncep d'Astúries|Prínceps d'Astúries]] per a la parella, que a partir d'aquell moment fou atorgat als [[hereu]]s de la Corona, fos quin fos el sexe de l'hereu. Per naixement, els fills primogènits dels reis naixien infants com els seus germans, però era en el moment de la seva designació com a hereus per les Corts quan es convertien en Príncips d'Astúries.

El mateix va passar al [[Regne de Navarra]], quan [[Carles III de Navarra|Carles III ''el Noble'']] va crear per al seu nét, l'infant Carles, fill de la seva filla [[Blanca I de Navarra|Blanca]] i del futur [[Joan II d'Aragó]], el títol de [[Príncep de Viana]], amb la idea que aquest títol fos transmès als hereus de la Corona de Navarra. La conquesta de Navarra per part del [[Ferran el Catòlic]] l'any [[1512]] provocà que aquest títol fos assumit per l'hereu de les [[Corona de Castella|Castella]] i [[Corona d'Aragó|Aragó]].